Segona setmana.

Hola!.

Aquesta segona setmana, ha estat molt profitosa i elaborada. Començaré explicant el contrast entre l'escola actual coneguda amb el nom de constructivista (segle XXI)  i l'antiga com a industrialitzada (segle XIX).

Em centraré amb les diferències entre l’escola constructivista i l’escola industrialitzada.

Abans de començar amb les diferències faré una breu introducció del que és cada una i perquè aquest nom (esper que a mesura que aneu llegint os adoneu compte).

 Doncs, començaré per la més antiga o industrialitzada. Aquest nom ve donat per el mètode d’ensenyança que és el tradicional. Industria= màquines és a dir, què fan les màquines? Fer el que li manes és més o menys el que succeeix.

Mentre que per l’altra banda tenim la constructivista, tal i com indica el seu nom ajuda a la creació dels coneixements.

La funció de les dos escoles, són molt diferents, tal i com vaig explicar la setmana passada, l’antiga és la reproducció de l’ informació (instruir) que ve donada pel mestre ja que és l’únic que té coneixements.  L’actual, al adonar-se’n que l’alumne no és una tabula rassa. Sinó que és al contrari, és amb l’ajuda del mestre i de l’alumne que s’aconsegueix a l’objectiu de classe “perfecta”.La figura del mestre és molt important per a un nen, ja que és aquest (en l’actual)  dóna recursos als alumnes perquè aquestos siguin capaços d’aprendre per  a ells tot sols. Tal i com  Chomsky diu: " Ensenyar no s'ha de comparar a omplir una botella d'aigua sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera. Al contrari que en l’actual, el mestre té una figura més autoritària, ja que exigeix més al alumnes ( fer de la forma que ell/a digui)”.

L’alumne és l’altre protagonista de la classe.  Tal i com diu la frase següent“Cada persona és un món” i per tant tots som diferents, aprenent a passes més grans o més petits segons cadascú. Tot això ve perquè en l’escola industrialitzada, tractaven a tots per iguals, i per tant no deixaven imaginació per a que l’ infant desenvolupes la seva creativitat. A continuació os deix un l’enllaç de Santos Guerra.

http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2008/09/13/una-flor-roja-con-el-tallo-verde/ 

Tant l’actual com l’anterior tenen coneixements i el que necessiten és organitzar les seves idees i construir el nou coneixement. 

Cada peça representa un moment que he après.

Imatgede: http://www.flickr.comphotoscarmyarmyofme4657547742sizeszinphotostream

L’escola constructivista és capaç de comprendre, analitzar l’aprenentatge. El coneixement serà etern, és a dir útil per a tota la vida, el que significa que el nen/a serà autònom no necessitarà instruccions, com si es tractés d’un manual. “L’alumne és el vertader protagonista del seu aprenentatge”. A més, ara l’ús de les TIC té una gran avantatge per als centres escolars. És una eina que permet aprendre, interactuar i construir el seu coneixement.

 Parlant de les TIC es pot introduir els recursos que s’empren en cada una de les escoles.       

Amb aquesta paraula em refereix als materials. Suposo que sabeu els que corresponen a l’escola industrialitzada: els mapes, les fitxes, els globus terraquis  i el més important de tot els LLIBRES DE TEXT. La funció d’aquesta última és únicament “passiva” que l’alumne aprengui els continguts i fer un examen. Per això, podem dir que és el punt de partida i el l’arribada”. Utilitzar únicament aquest mètode, obliga a l’alumne a reproduir la informació donada,  en canvi de elaborar-la ell (l’alumne) mateix.  En l’actualitat s’intenta utilitzar uns altres recursos que es troben a l’abast de tots. Com pugui ser les TIC: “Tecnologia i metodologia” consisteix en que el mestre ajudi a l’alumne mentre s’utilitza les noves tecnologies.  Uns altres  utilització de diapositives, fer puzles o treballs. La funció és interactuar i complementar els materials amb els sentits.  

La manera d’avaluació  és diferent. Ja que tracta d’aconseguir tal i com afirma Santos Guerra a l'entrada del seu bloc d'aquesta setmana.  http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/:

“No se evalúa para estar entretenidos evaluando sino para poder diagnosticar con rigor lo que se hace y lo que consigue. Y, a través de un diálogo, sosegado y enriquecedor, mejorar la práctica educativa.”.  

Amb aquesta frase, he volgut resumir com era en l’escola industrialitzada, perquè el que no és vol aconseguir són màquines que obeeixin les ordres, sinó persones que siguin capaces de reflexionar per si mateixes. Per tant la funció en l’actualitat és aprendre, per això és necessari conèixer les deficiències i les diferents activitats que es poden dur a terme a l’aula.

Esper que amb la frase de Santos Guerra, i la meva hagueu entès la diferència.

A continuació, col·locaré una imatge que simbolitza voler anar més endavant, progressar intentant no veure les dificultats que suposa arribar al nostre objectiu.

Imatge de http://www.flickr.com/photos/bgcabestany/4988865753/sizes/z/in/photostream/

                                    

En quant l’ entreteniment, les activitats. L’ industrialitzada segueix la Llei de les Tres Unitats: tots realitzem el mateix amb el mateix material. Això produeix que el nen a mesura que es faci gran no sigui autònom (capaç de fer les coses per si mateix)i per tant l’aprenentatge és restrictiu i limitat. Al contrari que en la de creació del coneixement, romp amb aquesta llei, i proposa al mestre creativitat, beneficiant així a l’alumne a ser autònom i creatiu.

Per últim la distribució és molt diferent, antigament, els grups estaven dividits per edats, i els grups eren grans, lo que no facilitava als alumnes amb dificultats d’aprenentatge. En canvi, la finalitat actual és fer grups més petits, heterogenis. I separats per diversos criteris i nivells no únicament per edats.

Per últim, parlaré sobre Va de mestres (ja vaig esmentar alguna coseta, us deixaré aquí l'enllaç: http://aliciaprimercurs.blogspot.com/2011/10/presentacio.html) .  És el primer llibre,  el qual tenim que fer un treball consisteix en respondre les següents qüestions: Quin tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre? I quins reptes et planteges de tots els que l'educació del s. XXI ha d'aconseguir?.
Una vegada, estigui corregit el pujaré.
Gràcies per llegir la meva entrada.


Bona setmana a tots.

Alícia.

Opinio de l'entrada de Miguel Ángel Santos Guerra.

La distribució de l’espai i del temps és resumeix a únic i repetitiu. Amb aquesta definició l’única que pot ser és l’antiga. I pel contrari l’actual seria flexibilització d’horaris, diversos espais. Avui en dia, tenim un greu problema que és el següent: quant més amunt ens troben a l’hora d’estudiar ( és a dir, infantil, primària,secundària batxillerat) més tradicional és. I per tant és un aspecte important que cal modificar.
He llegit l'entrada del dia 15 d'octubre de Santos Guerra publicada en el seu bloc: El Adarve: http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/   ( per cert,és un dels blocs que he recomanat i què teniu al costat dret de la pàgina).


L'entrada d'aquesta setmana és titula "Diagnòstic inútil". Considero que té tota la raó, perquè els mètodes d'avaluació són els mateixos des de l'edat industrialitzada, que a l'actualitat. Però si han tants d'anys com és possible que continuem fent el mateix? Per contestar aquesta pregunta és necessari canviar la manera de donar les classes, és a dir d'instruir a formar persones. Realment a través de l'avaluació (exàmens, treballs) es veuen les mancances dels alumnes? Es possible que una mica si, però el que realment necessiten és saber en què hem fallat, donant-nos unes pautes,  que ens ajudin a corregir. Els nens, van a l'escola per aprendre, i millorar. No nomes per a escriure i plasmar-ho en un examen, a on ningú ens digui res més. Això a la llarga els perjudica.

Amb això, vull concloure que tots ens equivoquem, i que per tant necessitem l'ajuda de persones capaces d'explicar-nos el motiu de l'error.

Primera setmana

En la primera setmana de classe, hem estat parlant sobre un tema que és  molt important en l'educació: la finalitat de l'educació anterior i l'actual. Tal i com veureu a continuació és molt diferent l'una de l'altra. Després vos mencionaré dos preguntes que tenen una resposta ben senzilla.

Començaré per explicar quina és la funció de l'educació anterior: bé, la seva funció és coneix amb el nom de "copiar-aprendre", que vull dir amb això?. Doncs, que l'escola anterior tractava d'ensenyar als alumnes els coneixements bàsics, aquest tipus de coneixement és coneix amb el nom d'INSTRUIR.
Molt diferent del que succeeix en l'actualitat o que tindria que succeir i que és la següent: formar persones. Creure en la seva capacitat d'avanç, de millora, de curiositat, tot això donarà els seus fruits.


 Ara veiem que l'educació en algunes escoles encara continua estant així, per aquest motiu vull escriure la següent frase: "Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI"-Francesc Imbernon.  Aquesta frase dóna molt que parlar, ja que tots pensarem que les escoles estan reformades, però l’assumpte no anava cap a aquesta vessant, sinó que la meva intenció és explicar que el món educatiu necessita una reforma. Per aquest motiu ens tenim que parar a pensar, i ens adonarem que els mètodes que empren a l'escola del segle anterior són els mateixos que els actuals. Un exemple d'això ve relacionat amb una coneguda nena que es diu Mafalda. Mafalda, és una noia que critica l'escola antiga i els seus mecanismes. Ja que vol que el món escolar canvii cap al constructivisme no segueixi cap a l'industrialització.


I l'altra pregunta és la següent: "Podria un mestre del segle XIX treballar en una escola del segle XXI?". Aquesta pregunta té dos possibles respostes pel mètode d'ensenyament podríem afirmar aquesta pregunta, perquè tal i com he explicat anteriorment el mètode segueix sent el mateix: fitxes, exàmens, professor autoritat nen respon.. Per l'altra banda, podríem dir que no ja que les noves tecnologies tenen avui en dia un paper molt important en l'educació d'un nen. Gràcies a aquest avanç el nen està comunicat amb l'entorn que l'envolta i permet conèixer al mateix moment les noticies més rellevants. És important, com he dit, les TIC (tecnologia de l'informació i comunicació) com pugui ser l'Internet, els vídeos, etc.


Del punt de la informació, podem parlar d'un aspecte molt important i que són els Entorns Personals de l'Aprenentatge conegut en anglès amb el nom de PLE (Personal Learning Environment).Són mecanismes que ajuden a l'aprenentatge de l'alumne a través del món presencial o del món virtual.El PLE és l’entorn el qual nosaltres, com a persones ens desplacem. És a dir, que afecta a nivell virtual,  com pugui ser accés a la informació per exemple: diccionaris, Youtube, els blocs, o els cercadors com Google. Eines de creació d’informació, són totes les ferramentes que s’utilitza per a fer documents com els coneguts: Word, Office o Excel. Després tenim, la  relació amb els demés, (com interactuem) que es dividiria en tres branques. Primera branca: Eines de relació social, conegudes amb el nom de xarxes socials com Facebook o  Tuenti. Aquesta primera és molt coneguda per a tots, ja que és una manera senzilla de comunicar-se des de qualsevol part del món. La segona són: eines per a compartir enllaços com el Youtube. 

L'altre nivell és el presencial, no tenim que oblidar-lo. En aquesta vessant podem incluir-hi tots els materials i ajudes com pugui ser els companys, llegir llibres, escoltar la ràdio o  veure la televisió. Totes aquestes són molt útils, perquè poden utilitzar-se al llarg de la nostra vida.


El PLE és una GRAN ajuda pel coneixement. Gràcies a aquest mecanisme podem afirmar que  l'aprenentatge és continu, és a dir cada dia aprenen coses noves, tant sigui gracies a l'entorn com per les pròpies experiències.
Parlant del PLE m’agradaria fer referència en l’entrada de: http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalalesaules/ .
El títol del bloc és De la Societat Digital a les Aules.

                                                   

 L'aprenentatge és continu, és a dir cada dia aprenen coses noves, tant sigui gracies a l'entorn com per les pròpies experiències. Amb la següent foto vull mostrar que moltes vegades cauràs, et faràs mal però amb la pràctica, quan saps coneixements esents la persona més feliç i afortunada del món.

                                                 Imatge de http://www.flickr.com/photos/lalilalilali/sets/72157611097190640/

                  

No puc acabar aquesta entrada sense parlar de Santos Guerra: aquest home escriu setmanalment. Opina sobre aspectes que envolten l’educació actual i que per tant hauria que eliminar de l’anterior.

En aquest cas, parlaré de l’entrada del dia 17 de setembre titulat “Doña Esperanza”. En la que es fa una reflexió sobre l’educació actual. En la que la seva finalitat és que tots els noms, siguin recordats en el futur per  a la realització d’una bona tasca en el present.

                          

Esper que us hagi agradat la meva entrada.

Salutacions, Alicia.

Presentació

Benvingut/da al meu bloc. En primer lloc em presentaré: em dic Alícia Costa i aquest any he començat la carrera  d' Educació Infantil.

Primer de tot, vaig a explicar que la finalitat del bloc:  és explicar els coneixements que he aprés durant una setmana en l'assignatura de Bases Didàctiques;  és a dir que cada setmana tindreu una nova entrada en la que és pretén il·lustrar mitjançant imatges, vídeos els conceptes que vull donar-vos a entendre.

En aquesta assignatura (Bases didàctiques i Disseny Curricular), hem de llegir dos llibres: Va de mestres dels autors Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà, dins d'unes setmanes us penjaré un treball que tracta sobre quin tipus de mestre vols ser. L'altre llibre que us volia mencionar es 11 ideas claves: cómo aprender y enseñar competencias dels autors Antoni Zabala i Laia Arnau.

Esper que us agradi el meu bloc, i fins la pròxima actualització.
Salutacions, Alícia