Tercera setmana

Bon dia a tots i a totes!

Aquesta setmana, hem estat comentant aspectes important per a l’educació constructivista (tal i com vaig dir a l’anterior entrada: és l’actual, basant-se en la formació integral de la persona) com puguin ser els reptes de l’educació o la funció del mestre.  Així també, dedicaré unes línies a notícies de l’actualitat, opinant sobre el tema qüestionat.

Com en aquesta setmana hem estat parlant a classe sobre els reptes de l’educació, m’agradaria comentar un projecte que es du a terme  en la que totes les persones poden escriure. Opinant sobre l’idea que tenen sobre educació. http://purposedes.org/category/blog/500-palabras/

Per començar, m’agradaria destacar l’opinió de  Marià Santos Canos que ha estat una de les que ha publicat la seva reflexió.

“En algún momento cruzaremos nuestras miradas con la de nuestros alumnos y si no somos capaces de reconocer en ellas a nosotros mismos como el niño que fuimos o a nuestros propios hijos, entonces no habrá duda, porque inmediatamente sabremos que esa no era la escuela que teníamos el propósito de construir.”

 Estic totalment d’acord amb Canos, perquè la funció d’un mestre no pot ser mai anar a l’escola “ per passar el temps”sinó que ha de ser tot el contrari. Estar allí per aprendre tots, ja que tal i com afirma un dit popular “cada dia aprenem coses noves.”

L’escola actual, té com a finalitat aconseguir diversos reptes que ara us esmentaré:

El primer repte i un dels més importants: és la professionalització i formació del professorat, en la que implica  recuperar el control de l’educació tal i com deia Francesc Imbernon. Recuperar el control, implica canviar: tant el model d’ensenyança com el del docent.

 Per això parlaré del model de docent que no tendria que existir però que lamentablement segueix en l’actualitat.  La següent llista és elaborada segons Jaume Carbonell. Segur que podreu associar algun d’aquests tipus amb mestres vostres. Ho classifica en cinc : el model funcionari o absentista,  el model especialista, ( s’encarrega únicament d’una matèria,  essent incapaç de donar una altra. Un llibre que parla sobre aquest tipus de mestre és Va de mestres. Prompte penjaré el treball que us vaig parlar l’entrada anterior), model autista ( té com a únic referent el llibre de text, és el punt de partida i el d’arribada), model nostàlgic ( és el docent que enyora els temps passats. Ho defineix també Santos Guerra en l’entrada d’aquesta setmana:http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2011/10/22/la-fagocitosis-del-innovador/“Eso ya lo intentamos el año pasado y no valió para nada. Bueno, peor que eso, desencadenó un conflicto tremendo. Mejor no hacer nada”, i el model basat en la queixa permanent, dóna la culpa a l’Administració dels problemes que es plantegin sense incluir-se en la possible causa.

L’aprenentatge al llarg de la vida és un repte necessari tant per als nens com  per el mestre. EL seu objectiu és formar persones amb responsabilitat i que té com a finalitat ser autònom. Per això, tal i com Jacques Delors esmenta: per dur-se a terme un canvi en l’educació és necessari millorar entre altres aspectes les condicions de treball del personal docent.

Parlant de l’escola i el personal docent podem destacar un nou repte: la qualitat des de el punt de vista de les lleis. Segur que ara esteu pensant: les lleis, un repte? Doncs si, és una de les feines que haurà que millorar, i molt són les referides a l’educació. Està clar, que des de la primera llei, s’ha avançat cap a millor,però sempre se’n  poden afegir de noves, quedant així més respectuosa i de millor qualitat.

 En total hi hagué cinc lleis: Moyano, LGE, LOGSE, LOCE, i LOE.(vigent). Amb les lleis es pretenia arribar a la quantitat  i a la qualitat (objectiu pendent).

La primera sorgida l’any 1857. va ser la Moyano. Es caracteritza per  l’escola escolaritat.

La LGE (1970), aparegué després de la dictadura franquista, portà noves millores per primera vegada: s’aconseguí un 100% d’ escolaritzats, a més també s’augmenta l’edat de  Aquesta era molt selectiva (ja que el nivell d’aprovats era mínim i escàs) i propedeutic: és quan un nivell del sistema educatiu és preparatori pel curs següent .

Ja en 1990, i gràcies a la LOGSE, l’educació ja no tenia un sentit propedèutic. Per tant, haig de dir que ja es tenia en compte a tots els alumnes ( no només els aprovats), per aquest motiu considero que és millor la LOGSE que la LGE.

Després de 22 anys amb la LOGSE (2002), sorgí una nova llei, que la qualitat de l’ensenyança era entesa com un producte. M’estic referint a la LOCE. Amb aquesta llei es torna un pas endarrere ja que torna a ser propedèutic.

I per últim tenim, la LOE. Aquesta, és per dir-ho d’alguna manera, filla o similar a la LOGSE. Per tant, tornem a tenir el problema de qualitat que no s’arriba a poder solucionar- se. Amb aquesta llei, va portar l’ introducció per primera de l’educació especial, és a dir que per primera vegada, s’ajuda als nens amb problemes.  Penso que ja era hora de donar una oportunitat a tots per poder estudiar. Estudiar és un dret al que tota la globalització deuria de gaudir. Va portar a més, atenció a la diversitat (problema que crec que encara en les escoles no s’ha solucionat) i l’ampliació dels anys d’escola. Si les lleis anteriors parlàvem que l’edat obligatòria era fins als 14, amb la LOE s’amplia fins als 16 anys.

Ara us ensenyaré una foto, que m'agradat molt. Ja que il·lustra com el gos amb la r

Acabaré tal i com havia indicat a l’ inici d’aquesta entrada amb una notícia actual. Que afecta  a l’educació, més concretament de l’escolaritat.

“35 milions de nenes segueixen sense escolaritzar”. Aquest és el titular amb el que el diari El País del dia 12 d’octubre.http://www.elpais.com/articulo/sociedad/35/millones/ninas/siguen/escolarizar/elpepusocedu/20111012elpepusoc_11/Tes

És un fet molt important, i que crida molt l’atenció. Ara us explicaré la notícia. 

En tot el món, 35 milions de nenes no van a l’escola i moltes d’elles no saben escriure ni llegir. Leticia Silvela, de Entrecultura, defèn que la situació de crisi que afecta a molts països del món no és raó suficient per a no escolaritzar a les nenes.

El que si està clar, és que molts ministres consideren que en l’educació és necessària. Però, no tots invertirien molts diners per  a solucionar aquest problema tan greu.

La meva opinió respecte aquest tema, és que els nens, no són els culpables de les decisions preses en un determinat país. Ja es sap que molts països, les nenes són obligades a ajudar a la mare i per tant no aprèn les competències bàsiques.

Ara us ensenyaré una foto, que m' agradat molt. Ja que il·lustra com les ovelles mengen (coneixement) . Es podria associar també amb els nens i nenes a l’escola. Els nens aprenen a dibuixar, a parlar perquè creuen en la seva capacitat per a fer-ho. 

 

Moltes gràcies per llegir la meva entrada.

Salutacions,

Alicia