martes, 31 de julio de 2012

Tots junts: Models educatius.


Com s’ha concebut la imatge d’imatge de l’infant? En l’actualitat com es veu? Quina relació s’estableix entre la socialització primària (família) i l’infant? I entre l’infant i la societat?

Començaré amb la concepció que es té i que s’ha tingut de l’infant ho anat evolucionant amb el pas del temps. Si en el segle XV-XVIII, es considerava com adult, motiu pel qual es considerava que els nens i nens devien realitzar les mateixes funcions que aquestos (adults).
Mentre que en el segle XVIII-XX  és produí un canvi d’actitud respecte a la concepció dels infants, perquè s’incorporà el tema de l’educació. Per això, podem dir que era considerat com a fill-alumne ja no com a adult. 
És en segle XX quan l’infant ja és considerat com a subjecte social: el qual gaudeix de drets i necessitats (com l’habitatge, higiene, desig d’aprendre, la seguretat, la confiança, estimar, seguretat emocional i sobretot l’autonomia.

Jo jugo, tu em mires, jo aprenc tu m'alegres.

          

           
 http://www.flickr.com/photos/mordicuac/115897573/sizes/z/in/photostream/


En llibres com Loczy escoltar els infants i Altimir : Com escoltar els infants es tracta aquest últim terme. Són en aquestos a on he après que els infants necessiten límits. Segurament us preguntareu: A què t’estàs referint? Doncs, estic fent referint, a que ni una escassa ni un excés d’autonomia són beneficiosos per als nens. Sinó que ha de poder gaudir però amb limitacions.
Per lo que haureu pogut adonar, l’infant és un ser ple d’emocions, de ganes d’aprendre. 

És en aquest punt a on la família s’encarrega de la part més socioemocional del nen o de la nena. Si més no, és necessari saber escoltar els infants.
Ja que d’aquesta manera podem saber el que necessiten, fer-los sentir inclosos dins la societat i dins la família, per ser feliços, per jugar... En resum, són múltiples les raons per les quals necessitem fer-ho. D’aquesta manera, pensem en ell o en ella i li produïm una major satisfacció. 









Todo empieza en lo más mínimo: Placer de la Lectura


¿Por qué es importante la lectura y la escritura en los niños? ¿Van íntimamente ligados? Es importante la motivación tanto intrínseca como extrínseca?
Puedo decir que gracias a Placer de la lectura e el proceso de lectoescritura comienza desde la mínima reproducción. Anteriormente, realizar círculos para escribir una palabra, era considerado como error, como una equivocación.
Pero actualmente, se podría que esta afirmación es errónea.
http://www.flickr.com/photos/nijinzka/2710556189/sizes/z/in/photostream/

Además, con ella se adjunta la idea de que en cualquier momento se puede aprender: desde paseando por la calle (carteles, supermercados...) hasta leyendo libros o escribiendo delante de los hijos e hijas. Por lo que, no es relevante el momento en que el niño/niña aprenda. Ya que son éstos los que van recopilando continuamente información.
Cada niño tiene su ritmo de aprendizaje, por ello, es necesario motivarlos constantemente.
A continuación os dejaré una canción llamada Junto a tí.




Por otra parte, y no como hecho menos relevante, me parece interesante destacar los resultados de los informes PISA (es un método de evaluación a nivel mundial que tiene como objetivo comprobar el rendimiento de los alumnos en tres materias: lectura, matemáticas y ciencias). En el cual España obtiene una baja nota, por lo que se podría decir que la comprensión de textos es nuestra asignatura pendiente.
A continuación, os dejaré unas reseñas en las cuáles se muestra mi opinión ante este método y ante el llevado en Navarra.
Pisa y Navarra
Pisa y Navarra
Poco a poco verán que la palabra que creían compuesta de símbolos, estará formado por letras, sílabas…
En resumen, lo que más me ha aportado Placer de la Lectura, es porque profundiza en una parte tan esencial e importante como es la escritura y la lectura.

Cantem? Fonaments de l'Educació Musical


Una vegada finalitzat el primer curs, és hora de fer un primer balanç de l’aprenentatge significatiu d’algunes de les matèries donades i que han estat clau, per a nosaltres. Ja que som nosaltres les que decidim continuar aprenent i formant-nos com a persones i com a futures mestres.
Melodia,veu i cantar? És possible que per separat no us digui res, però is aquests termes es combinen la combinació és l’ésser humà. La polidesa de la nostra veu, la calidesa de la cançó i una tranquil·la melodia.
És molt possible que us esteu preguntant el motiu pel qual he decidit escriure sobre música. I la raó és ben senzilla, és una assignatura de la qual estic molt contenta d’haver realitzat: pels treballs, pel cant i per la dansa (com apreciareu més endavant).
Recordo que quan era més petita, em vaig apuntar a classes de cant a Cas Serres. Vaig començar amb molta il·lusió i motivació, però per diverses raons no vaig poder continuar cantant. Mai s’ha de perdre la il·lusió.
El curs que hem acabat de realitzar, l’havia començat i acabat amb satisfacció. Al llarg d’aquest hem pogut perfeccionar una miqueta la veu, alhora que es practicàvem alguna cançoneta.
L’activitat que més m’agradat (i suposo que moltes companyes de classe estaran d’acord) consistia en triar una melodia. En la qual s’havia de crear una nova lletra i combinar-la amb una coreografia o ball.  A continuació us deixaré el vídeo. Espero que el disfruteu tant com ho varem fer les meves companyes i jo. 


video


En resum, Fonaments de l’Educació Musical: Vocal, Auditiva i Rítmica, m’ha ajudat a donar-me idees de com utilitzar la Música per als nens i nenes, de manera que tots aprenguin i gaudeixen.

Salutacions,

                                                      Alicia.

lunes, 30 de julio de 2012

Aprenem amb els infants: Pensaments i Contextos Educatius


Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis ens ha endinsat dins del context de l’infant.
Amb això m’estic referint a l’educació de l’infant. Quan es parla d’educació, la podem classificar en tres tipus.
El primer és l’educació formal (o sigui la família). Aquesta és la que dóna les bases de la vida a l’infant, l’encarregada d’uns dels pilars més importants: la criança i dels seus vincles afectius, mentals i cognitius.
A continuació us deixaré un vídeo de Aldeas Infantiles, les quals mostra l’opinió de nens i nenes de diferents països explicant el que entenen per família. Per a mi, ha estat un vídeo emotiu, ja que des de l’inici (el primer nen), ja entén “para mí la familia significa estar en las buenas y en las malas”. I ja com a reflexió, és cruel pensar que molts de nens i nenes en el món no tenen família qui cuidi d’elles. 


En segon lloc, trobem l’educació no formal coneguda també com aquelles activitats d’aprenentatge que es genera fora de l’àmbit escolar. Per a que l’entengueu us donaré un exemple, el ballet, viatges d'estudis, viatges culturals o anar a classes d'informàtica. 

Aquest tipus d’educació implica la socialització, relacionar-se amb la resta d’individus, sense cap tipus de discriminació (per raons de sexe, de color, de raça, entre altres). En resum, el que vull donar a entendre és que tots som iguals. Lo mateix succeeix amb els infants, els quals s’han de donar molt d’amor, d’afecte. Així com també tenir els mateixos drets i oportunitats per a viure.
Ara que parlo de drets, m’agradaria fer una breu menció a les lleis . Són importants per poder veure la evolució que s’ha portat a terme des de la redacció de la primera llei (Llei Moyano) fins l’actual (LOE). En l’actual, es produeix un major interès en la diversitat i en els nens amb necessitats especials educatives (NEE).

I per últim trobem l’educació informal o la relacionada amb els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa o Internet). Aquesta té un gran poder de difusió i de convicció d’un gran nombre d’idees (errònies o vertaderes) que poden influir a nivell mundial.
Per aquest motiu, ja que aquesta Pensaments tracta més a fons l’infant, m’agradaria recordar el que deia Montessori “els infants són com esponges”. És a dir, que els nens i nenes son capaços d’absorbir informació de tots els mitjans que l’envolta (des del més proper) com puguin ser: els sentits, dels actes dels pares, de la seva intuïció, entre altres.

Aprenem i aprenem!





































































































http://www.flickr.com/photos/elilemie/3671354604/sizes/z/in/photostream/

I per últim, m’agradaria acabar amb una frase:
Tot el que som, ho hem anat recopilant al llarg de la vida: aprenent dels errors i cresquent amb les bones experiències·”.

Moltes gràcies i fins la pròxima entrada.


Salutacions

Alicia.

 

sábado, 21 de enero de 2012

L'educació continua...

Bon dia a tots i  a totes!.
Arriba l’hora de finalitzar aquest bloc de l’assignatura de Bases didàctiques i Disseny Curricular. Al llarg d’aquestos mesos, m’he adonat que necessitem un canvi, una evolució.

Al principi, quan jo anava a escola (inclòs batxillerat), seguia el model tradicional: el basat en la utilització de llibre i paper. En aquest moment, no es potenciava la creativitat del nen, és a dir ell/a no era el vertader protagonista del seu propi aprenentatge, sinó que ho era el mestre. Qui realitzava una feina  era el docent no el discent. Mentre que l’objectiu actual, és o ha de ser tot el contrari. És aconseguir desenvolupar les potencialitats i aprenentatge partint de situacions reals conflictives, les quals requereixen una actuació per part de l’alumne.

A continuació, veureu com gràcies a la utilització de les TIC, les meves companyes i jo hem aconseguit ampliar el nostre entorn d’aprenentatge ( PLE).
A l’inici, utilitzaven les següents eines, tant al món personal ( és a dir el presencial) i el món virtual ( a través de les xarxes tecnològiques). 


 I després, l’hem aconseguit ampliar. Gràcies a la utilització d'eines com Cmap tools, Flickr, Photopeach o Scribd entre altres. 




 
Estic sorpresa de la quantitat d’eines que he utilitzat i tot gràcies a la tecnologia.  Moltes gràcies tecnologia!.
Vivint en un món en que la tecnologia és molt important. Tant per a comunicar-se com per a cercar informació. Per tant, ja que podem gaudir d’aquestes, en el meu perfil docent m’agradaria ensenyar als nens la utilització d’aquestes eines. Però, que sempre ho realitzin amb interès i motivació. Considerant, l’esmentat anteriorment ( és a dir interès i motivació) la base de tot aprenentatge. 
A més, a més, m’agradaria dir perquè m’ha servit la construcció d’un portafoli electrònic. Abans d’iniciar el curs, no sabia que aniríem a escriure i aprendre a la mateixa hora. Resultava impossible de comprendre-ho. Però, poc a poc, i amb la pràctica, he arribat a la conclusió que escrivint, expressant allò que dus dins, és una manera de alliberar els nostres pensaments i sensacions. Cada copi gràcies a que anava llegint a uns altres mestres com puguin ser Santos Guerra, Isabel Ruiz o Pedro Villarrubia, reforçava el que ja havia assolit.

Per tant, la tecnologia ha estat molt important per continuar aprenent i aconseguir un aprenentatge significatiu. 

Jo tinc clar, que amb els futurs alumnes, deixaré al nen que elabori les seves feines, sent només un guia o un suport. Mai, com una persona que no permeti als infants desenvolupar la seva creativitat i imaginació. Per això, realitzaré una combinació entre la tecnologia (món virtual) i el món presencial.

Per últim, us he deixat un vídeo en el que les meves companyes: Arantxa, Carolina, Eva, Ana i jo esmentem com ha evolucionat el món que ens envolta.
Esper que us agradi.


lunes, 12 de diciembre de 2011

Vuitena setmana: L'educació infantil.

Hola!

Aquestes dos últimes setmanes m’he adonat de la importància d’ ensenyar correctament a l’educació infantil. Si la setmana passada, tractava sobre el currículum, aquesta m’agradaria dedicar-la a l’educació infantil.
Tenint en compte la normativa vigent, la LOE podríem dividir l’educació infantil en dos cicles:

-         El primer cicle: comença des dels tres mesos fins als tres anys: 
Es centra principalment en les rutines  (l' explicaré amb més detall més avall), de les relacions d’afecte, la comunicació, i l’atenció constant dels nens (com puguin ser els plors o els malestars) ,del joc (els nadons tenen la tendència a explorar el seu entorn i conèixer el que l’envolta, d’aquí la seva importància per al seu desenvolupament cognitiu i lingüístic)  i de la ajuda entre la  família i escola ( amb això vull dir que és necessari crear una relació mútua entre aquests dos grans nuclis molt importants). A més de ser necessari, que amb aquesta edat  els/les educadors/es l’ajudin. Com pugui ser l’alimentació o la neteja.

-         El segon cicle: comença des dels 3 fins als 6 anys.
Ja en el segon cicle, els nens comencen a ser més autònoms (és a dir ja no necessiten tanta ajuda dels pares) en hàbits com vestir-se, menjar, o la pròpia higiene. Començant a partir d’aquí una millora del llenguatge per a conèixer el medi que l’envolta. ( la curiositat d’aprendre sempre).

 També, la LOE dóna una sèrie d’objectius que són vitals per al nen/a:

L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en les nenes i els nens les capacitats que els permetin:
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals.
d) Desenvolupar les seves capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.”.

Dels objectius em sorgeix una pregunta:

Realment s’intenta complir aquests objectius o formen part d’un món idealitzat?


Penso que totes els discents volen que els seus alumnes aprenguin el major possible, però el problema es troba quan “els capitans” (és a dir els mestres) no creen motivació en els que aprenen. Per tant, la mescla idònia és la que combina interactuació entre els nens i desenvolupar les seves qualitats.

A continuació us deixo un Photopeach que he realitzat. Esper que us agradi.

Educació infantil on PhotoPeach

                                                     


Un llibre que explica molt bé l’educació infantil ( i que ja vaig parlar la setmana passada) és Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.

A continuació, parlaré dels criteris de l’actuació educativa. (aspectes que  possibiliten una ensenyança de qualitat, un bon desenvolupament i aprenentatge dels alumnes).

-         El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima.

Els nens són persones humanes i com tal tenen sentiments: ploren, s’alegren.... per aquest motiu, ja que l’escola serà com la segona “casa”. Encara que ells/elles sentin com si estiguessin en una espècie de presó, és a l’escola a on ensenyen els valors bàsics i
Aconseguir, doncs que els nens tingui una seguretat alta. Com s’aconsegueix això? Doncs, donant molt d’afecte i respectant en tot moment als alumnes. Reconeguin-te-li quan fa alguna cosa bé.
Això em recorda a Supernanny: a on una dona intentava solucionar les males conductes d’uns nens o nenes. Ella organitza una sèrie d’activitats i a mesura que les realitza correctament va donant-li recompenses.

A continuació us deixo un capítol d’aquest programa.

                                
-          L’ensenyament com a activitat compartida.

Segons Aprendre i ensenyar a l’educació infantil: “ l’ensenyança és una activitat conjunta, que assegura que la criatura vaig coneixent i fent seu progressivament el món que l’envolta- amb els seus objectes i persones”
D’aquí la importància de l’autonomia i del desenvolupament propè (de Vigotski). El qual afirma  que s’ha de partir de la base de l’alumnat.
Ensenyar com a activitat col·lectiva és una forma molt senzilla, en la qual els nens gaudeixen alhora que aprenen.

És aquí a on es compleixen els quatre pilars bàsics de Jacques Delors:
saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
L’ed. Infantil ha de servir per a tota la vida, ja que és la base de tot l’aprenentatge. Ja que tot comença amb aquesta etapa, tant vital i important per als nens i nenes.

-         Importància de l’aprenentatge significatiu i globalització.

Significa que l’aprenentatge ha de tenir relació amb la resta de matèries que es donen. I a partir d’una assignatura tingui la capacitat de desenvolupar un tema qualsevol.

Aprenentatge al llarg de la vida.
   http://www.flickr.com/photos/psychojoanes/1539588388/sizes/z/in/photostream/
-         Potenciar l’atenció a la diversitat:

Totes les persones som úniques i diferents, per aquest motiu, és necessari, incidir en l’escola amb les persones que tenen dificultats: en quant a l’aprenentatge, per l’ idioma, per una discapacitat.
Penso que si una persona ja des de ben petita se l’ensenya a valorar a tots i totes per igual, se’n adonarà de la felicitat d’aquesta persona; i la sort que ha tingut per tenir a classe uns nens que  l’ajuden molt.






-         La importància de l’activitat lúdica:

El joc és la principal via d’aprenentatge i de diversió del nen. gràcies al joc el nen/a millora les seves qualitats cognitives, al mateix temps que està en contacte amb altres infants.

Me’n recordo quan tenia 6-7 i anava a l’escola. Un dia, la mestra ens va dir que teníem que realitzar un joc amb el material que tinguéssim per a casa. Al dia següent, jo i les meves companyes, en portarem molts: des de papers fins capses. Començarem a tallar les capses, unint-les amb els papers per després pintar-los. Quan acabarem l’activitat, varem passar un molt bon dia. En resum, aquell dia no l’oblidaré mai.

En l’actualitat, en el parvulari és realitzen múltiples activitats per a motivar els nens i nenes.
Podem diferenciar tres tipus de joc:

-         Activitats presentades en forma de joc: solen ser jocs de llenguatge, de motricitat o cognitius.
-         El joc pel joc.
-         Les situacions de joc planificades: són aquelles en què existeix limitació de material, temps o espai (entre altres).

Els jocs poden ser activitats col·lectives, individuals o en petit grups (racons de joc o tallers).
En l’assignatura de Pensaments, nosaltres varem tenir que realitzar una entrevista a una mestra d’educació infantil sobre el joc. Jo vaig tenir la sort que a la que li vaig fer la coneixia perquè va donar classe a la meva escola. Us preguntareu per què contes això? Bé, la resposta és molt senzilla, els racons de joc. Amb això vull dir, què  a l’escola a on ella treballa actualment ( m’ensenyà la classe per dins) està dividida per racons. Tenen un lloc per  a la lectura, un altre per a la pissarra, la lectura, l’ordinador o pintar entre altres.
Arribat aquest punt, quasi tots en la nostra infància ens agradava poder jugar i riure amb les nostres joguines, al igual que mostrar-les i poder compartir-les. Esper que continuï estant així durant molt de temps.

-          Instauració de les rutines:
Tal i com us havia promés a l’inici del bloc, parlaria de les rutines.
Les rutines són “activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment molt pautades”. 
Són molt importants durant l’educació infantil (0-6)  primer és una persona la que ajuda a l’infant a realitzar-les, però a poc és ell/a mateix a través de la seva actitud i predisposició les comença a fer.
Les rutines permeten un desenvolupar-se i aprendre en situacions com:
L’alimentació, la neteja, el descans, l’ordre de les pertinences o les situacions d’entrada i sortida ( col·locar la seva vestimenta, per exemple).
A continuació us deixaré un vídeo que explica les rutines en el qual s’explica “el orden de los factores SÍ altera el producto”...






Com a mestra d’infantil que seré, m’agradaria que els nens, trobin en l’escola una forma d’aprendre i de diversió no de sofriment i angunia.
 Amb la situació que l’educació actual està sofrint val la  pena arriscar-se per tenir la millor base possible. A més a més, cada pas, és significatiu per al futur i útil per a la resta de la vida. d’aquí la importància de l’aprenentatge significatiu. 
Passeu una feliç setmana.

lunes, 5 de diciembre de 2011

Setena setmana: Currículum?


Benvinguts i benvingudes al meu bloc una setmana més.

Avui tractaré d’un tema important i que molts de mestres no tenen en compte a l’hora de donar les classes: el currículum.

Com pot ser que un aspecte tant important com el currículum no el tinguem present? És una bona senyal? Està clar que no. El motiu? O tindria que dir millor els motius? A continuació us els explicaré.

Però per fer-ho retornaré a l’inici d’aquesta paraula.
La primera vegada que s’ utilitza va ser l’any 1918 per Bobbit en la seva obra anomenada així: El currículum.

Quin significat té aquesta paraula?. Doncs, és molt senzill és tracta de superar els problemes de la divisió que realitzà Gimeno Sacristán (1989). Aquestes problemes són els següents:

 1º - L’organització dels coneixements: això significa que el què aprenem prové únicament de les matèries que es dóna a classe ( a més, amb el llibre de text com a guia)
2º-  Objectius fixats pel sistema educatiu.
Per a ensenyar és necessari una metodologia, avaluar els continguts que donava el currículum.
Amb això vull dir que és el conjunt de coneixements o  intencions que els discents volen arribar a aconseguir al final d’un període de temps. Però per a realitzar un bon currículum és necessari un equilibri entre la pràctica i la teoria ( no pot haver molta de ninguna de les dos).
A més d’adoptar un model flexible: basat en prendre decisions com QUÈ, QUAN i COM ensenyar.
Penso que el currículum no ha de limitar la imaginació del mestre per  a realitzar la seva classe, però tampoc ha de ser una tortura pels nens que assisteixen a ella.

4º-Currículum com a solució de problemes.  Parla de l’equilibri que parlava més amunt.
Per tant, la solució de problemes ha de basar-se en partir de situacions de la vida real   
(tal  i com explicava Zabala en la conferència de fa dos setmanes).

La funció és aconseguir que els nens tal i com explica Nicanor Parra: “Cada unidad didáctica es un desafío intelectual sobre el cual los estudiantes tendrán que decidir en un sentido u otro.”.

I Serafi Antúnez diferencia tres vessants o corrents:

 La primera vessant: el currículum és el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat. Aquestos són realitzats amb el suport del llibre de text. El qual si dic la veritat, el llibre no soluciona els problemes que tinguis sinó tot el contrari, els agrava. La solució és partir de la base del nen, i deixar que sigui ell el que “camini cap a la sortida”.

 La segona vessant: mentres que per uns altres el currículum és l’objectiu que l’alumne ha d’aconseguir mitjançant actituds i comportaments.

 La tercera vessant: és aquella concepció que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola sense que el professor en tingui intencionalitat. Aquest procés l’anomenem currículum ocult.

A continuació us deix un document que parla sobre el currículum ocult.
http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO

És a dir són conductes que es realitzen sense adonar-se el mestre.
Segur que molts de vosaltres quan anàveu a l’escola un company vostre va apuntar-te a la pissarra perquè parlàveu. D’aquest tema tractava un vídeo anomenat “ El encargado”.

                                    


Les característiques del currículum són les següents:

      * Currículum  d’ única etapa.
Es basa amb un marc curricular únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de
suport necessàries. No adapta currículums especials.

* Currículum com a instrument de treball.
 Aquesta característica fa referència a fer servir el currículum per orientar-se en la pràctica educativa.
           
*  Currículum obert i flexible.
Anteriorment, el currículum era tancat, ja que s’establia els objectius venien fixat i no prestaven atenció a les necessitats dels mestres. 
Va ser amb l’ entrada de la LOGSE que es va donar compte de que és necessitava un canvi. I aquí va ser on es va mostrar: model més obert i flexible, en el qual ara ja no venen controlades per l’Administració educativa. És obert perquè el nivell de concreció del currículum és ampli perquè a que es completi a nivell de centre. És flexible perquè es pugui adaptar a qualsevol context educatiu. per què tal i com diu Joselu:

No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa.

* Currículum descentralitzat.
Se li deixa al currículum autonomia per  a la seva gestió i desenvolupament.

* Currículum científic.
Basada en el constructivisme i en la investigació.

* Currículum sistèmic.
La modificació d’un element implica el canvi en un altre.

* Currículum basat amb una gran formació i professionalització docent.
Aquest és un dels grans reptes en l’educació.


http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO


El vídeo que us deixo a continuació parla del currículum i les seves característiques.


                                                   

Existeixen diferents nivells de concreció curricular  en l’Educació infantil. Reflexat en el llibre de Eulàlia Bassedas, Teresa  Huguet i Isabel Solé: Aprendre i ensenyar  a l’educació infantil:


-         El primer nivell de concreció, és el Disseny Curricular Base (DCB), a nivell autonòmic.

-         Un segon nivell de concreció, és la Concreció Curricular de Centre (CCC) i que se n’encarrega el centre educatiu. És tracta d’un projecte on es concreten les intencions de l’escola i el què, quan i com es vol ensenyar i avaluar.

-         Un tercer nivell de concreció, que és la Programació d’Aula (PA) i que realitza cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs.

És en el currículum a on planteja els continguts que s’han de donar durant el curs.


* Informacions que són objecte d’aprenentatge: com pugui ser: la lectura o l’escriptura.
* Aspectes que els alumnes hauran d’assimilar durant l’educació escolar (0-6 anys). és  a dir que quan hagin finalitzat aquesta etapa han d’haver obtingut un cert desenvolupament. (comunicació, escriptura...).

Els continguts serveix o ha de servir per  a :
-         Descobrir-se a si mateix (identitat): és important que els nens tenen una bona imatge de si mateixos; això ajuda a l’autonomia i l’autorealització personal.
-         Entorn: les relacions interpersonals de l’alumne ve molt relacionada amb identitat. Ja que es refereix a l’acceptació de l’individu en el medi (entorn) que l’envolta.
-         Llenguatge: és la base de la comunicació entre ésser vius. És necessària i molt important des de l’ inici de la vida d’una persona.



En resum, que el currículum, fins a l’actualitat només ha estat present per a què els mestres compleixen uns requisits. I que tal en veritat no serveix per a res, si no és ben aprofitat el temps.
Per a què serveix dónar molta matèria si ningú és capaç d’explicar-lo amb les seves pròpies paraules o li és útil per a la vida quotidiana?

La resposta és molt clara, per  a RES. Per tant, la millor solució és reduir la quantitat no la qualitat ( un dels objectius de la LOE).

 Perquè el currículum és “Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos.” – Discentia.

No pot estar millor explicat, plantejar situacions a on es necessita qüestionar-se i una gran motivació tant per part de l’alumne com del que ensenya.
Si les institucions dediquessin  més atenció a aquest tema que vertaderament és preocupant, hauríem notat una gran evolució.
El currículum és tant important com un abraç quan estàs trist.
http://www.flickr.com/search/?l=cc&q=llenguatge                  

Esper que us hagi agradat.
Passeu una bona setmana.