Al llarg d’aquestes quatre setmanes, he comentat que l’aprenentatge que realitzem ha de ser integral i per a tota la vida.
Per aquest motiu m’agradaria inculcar-li tot que molts de valors van agafats de la mà.
En l’educació tot té relació si més no: pensem en un exemple. Té l’economia, la política a veure amb l’educació?. La resposta és afirmativa, ja que per a assolir els coneixements que l’han dut a ser director del fons monetari internacional o president del govern, ha tingut que haver mans d’ajuda per part dels mestres cap aquestes persones i les que pel motiu que sigui. Hauríem de donar-li a tots els presents i futurs una oportunitat. No crieu? Tenim dret a equivocar-nos, a bategar amb la mateixa pedra una vegada i una altra. Canvia això alguna cosa?
Si que canvia, ja que cada ferida que ens donem, sabem que ha valgut la pena passar per aquest camí. El camí pot ser més llarg o més curt però, el que té sempre és una sortida (cap a una nova perspectiva, forma de veure la vida).
Us preguntareu segurament, que per què he començat d’aquesta manera? Doncs, a continuació teniu la resposta.
A nosaltres, quan anàvem a escola no ens ensenyaven per què succeint els fenòmens, sinó tot el contrari, ens deien el que deia el llibre. Ha estat això una bona solució? Possiblement si o possiblement no. Depenent del punt de vista de cadascú.
He volgut relacionar tots els àmbits de la vida amb l’educació perquè penso que tot és una concatenació. Però per a millorar un dels aspectes més importants de l’educació és necessari fer partícip d’altres branques com les noves tecnologies.
Podríem resumir en la frase de Educadores Hoy: Si ho pensem té molta raó, ja que no es sap lo que és, ser educador fins que et trobes en aquesta situació. Això t’ajuda a veure el món des d’una perspectiva diferent.“Los políticos no tienen ni idea de Educación, porque no están en las aulas.La sociedad no entiende a los chicos, nos los dejan en las aulas.Critican nuestro trabajo porque no viven la dureza de las aulas.”.
Per continuar, el que tenim que tenir molt clar, és que tot el que nen aprengui, ho agrairà en un futur no molt llunyà. Vet aquí una frase que m’ha encantat :
El blog de Tanit“Dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo recordaré, pero hazme participe de algo y entonces si que aprenderé”
Em resulta una frase molt propera, ja que em sent molt identificada. Quan el mestre parlava d’algun tema que no m’interessa, no prestava atenció al que deia, (per tant, “dime algo y lo olvidaré”) . si a través de diverses activitats:sortir al camp, anar a veure un museu, m’origines la curiositat, doncs “ enséñame algo y lo recordaré”. I per últim, si m’ajudes amb els meus problemes,donant-me una resposta clara i convincent, m’hauràs creat una visió molt positiva del món en què visc. Que, pot o no, vincular-me en el futur.
Ara que ja he parlat, sobre l’aprenentatge, aprofundiré una miqueta més amb aquest tema. Ja que considero que un bona base és molt important per al futur del nen.
Si fins a les hores, he parlat de com era l’escola industrialitzada i com ara hauria que ser més constructivista. Per aquest motiu,m’ha agradat com Discentia, a través d’aquestes dues frases ha pogut definir a l’actual Espanya en l’educació.
¿Cómo es posible que algunos de ellos, docentes también, amparándose en legislaciones y decretos, presionen y amedrenten hoy a maestros y maestras, y al resto del profesorado, sin obtener una mejora palpable de la labor educativa?- Discentia
"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo."
Ell, deixa clar que tot comença amb un canvi, és més el necessitem quan abans millor.
 | |||
| La vida és tan essencial com l'ensenyança: quan abans es doni lloc l'ensenyança millor per a l'alumne |
D’aquí ens du a la qüestió de que tenim que fer per millor la situació i per tant com aprenem per arribar a la conclusió que no necessitem evolucionar?
Doncs, per no caure en les trampes del model nostàlgic:el qual pensava que tota acció duta a terme temps anterior que va fracassar, si s’intentés realitzar ara tornaria a d’arrumbar-se.
Per aquest motiu, vull utilitzar el llibre de Laia Arnau i Antoni Zabala: 11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias. Que per la seva senzillesa i temàtica resulta molt amè de llegir.
Tot comença per les bases: el coneixement té que partir d’unes competències bàsiques. Podríem anomenar-les principis pedagògic.
aquests principis, no són adquirits pels nens tots de manera igualitària, és a dir tenim diferents ritmes d’aprenentatge. El que ens du a la reflexió de Santos Guerra: “Un camello es un camello. Un dromedario es un dromedario. Una gallina es una gallina. Un águila es un águila.”
Aquest tipus d’aprenentatge, el qualifiquen com significatiu, ja tots hem de ser considerats iguals, en quant a coneixement referent.
Per això podem partir, que tot alumne parteix d’una base inicial. Que cada alumne té més endavant o endarrerida que un altre Aquesta, gràcies a l’escola es fomentarà i anirà millorant, perfeccionant-se. Això, permet remetre com el llibre de text, ja que tots els nens tenen un diferent nivell, per què el llibre, suposa que el nen ha d’haver assolit aquelles competències durant aquella etapa? És realment ell, el que ho decideix, o és el currículum del curs? També podríem criticar-lo des de un altre punt de vista: des de la memorització. Aquest només serveix per a comprendre paraula per paraula el que diu. Acaba sent útil per al nen?
Està clar que la resposta és negativa, ja que s’està endarrerint la seva formació, no ajudant-lo a desenvolupar les seves pròpies qualitats.
Vol dir que el nen, pot haver après, però de manera “superficial” tal i com fa referència
Continuem, ara ja si en el segon principi pedagògic.
Tal i com havia esmentat en l’entrada anterior, tots els dies aprenem noves coses. Per aquest motiu, és necessari relacionar entre els coneixements previs (és a dir el que nen sap, sigui el seu nivell més alt o més baix) i el nou aprenentatge. Si cada dia aprenem nous aprenentatges, cada dia anem reforçant els esquemes que prèviament hem assolit. Aquestos que anem a assolir, poder ser diverses. Des de una opinió, una visió (el que veiem en el nostre entorn quotidià) fins a una explicació, donada per una mestra o un amic.
Si realment, aprenem amb tots aquests mètodes, per què només utilitzem una sola font i no la diversifiquem?
O bé per què no sabem, com s’utilitza o bé per què no les coneixem.
Possiblement, sigui la segona.
D’aquí la necessitat d’adquirir nous continguts, també adquiribles amb el joc o els exercicis (amb moderació). Una de les intel·ligències més conegudes, són les múltiples. No sabeu què són? A continuació us explico de que tracta.
És un terme utilitzat per Edgard Gardner l’any 1993, designat a la intel·ligència: la qual no és innata, ja que cada individu té una destresa i habilitats. Es considera que són sis:la lingüística, la lògica-matemàtica, la física, l’ espacial, la musical, l’ interpersonal y per últim l’ intrapersonal.Cada individu, desenvolupa millor un tipus d’intel·ligència o unes altres. A mi per exemple: dibuixar no és el punt fort. Quin és/són el/s vostres punts dèbils?
Ninguna persona, seria capaç d’explicar tot el temari d’una ciència, un tema... és a dir que sempre estem oberts a noves experiències, perfeccionant-se amb ajuda tant individual com en grup. Què vull dir amb això?
Em refereix que tota persona, gràcies a la zona de desenvolupament propè: terme utilitzat per Vygotsky el qual defèn que la distancia entre el que jo sé (és a dir el punt de partida) i el que he après ( de manera autònoma, més característic de l’escola constructivista), es troba l’aprenentatge amb ajuda.
Està bé, que es vulgui fomentar al nen. Hi ha moltes formes: una de les més comuns és no deixar al nen que utilitzi la imaginació. Seguint un model o patró guiat.
S’està aconseguint que el nen en un futur, no tingui il·lusió per aprendre. D’aquest aspecte tant important,tracta el següent punt: la disposició de l’aprenentatge.
Si els continguts volen ser significatius, hauran d’intervenir factors com l’equilibri, la percepció d’un mateix., tant sigui de manera emocional, és a dir es motivi de manera intrínseca (profunda, ja que prové de l’interior) o pot ser extrínseca (superficial, i aprendre per obtenir un resultat).
Personalment, estic a favor de l’equilibri entre les dos, ja que un sobrepès entre un dels dos pot generals conseqüències dolentes pel nen.
Tot aprenentatge a més de ser significatiu, tenir relació entre els coneixements previs i el nou aprenentatge, saber que el nen parteix d’una base (la qual no es pot forçar) i la bona disposició cap a noves experiències, és important que es
El nen està acostumat, a seguir un patró, un model, tant pugui ser el de la mare, pare, mestre que el motivi. Això l’ajuda a tenir una millor expectativa de futur, ja que són aquests els que poden ajudar-li a tenir, per començar una autoestima alta ( és a dir valoració d’un mateix) i autoconcepte ( com et veus) a vegades aquests termes resulten ser un embolic per molts de nosaltres.
Per a saber si l’aprenentatge és correcte, i el que ho realitza és el nen: podríem parlar de dos termes. Activitat mental i conflicte cognitiu, reflexió sobre el propi aprenentatge.
El nen és el protagonista del seu propi aprenentatge, per aquest motiu, aquest tindria que ser actiu, és a dir es capaç de treure el millor de si, amb les intel·ligències múltiples que anteriorment, havia parlat. Però no tot són floretes, tal i com diu el refrany, sinó que per a aprendre sorgeixen dubtes. Aquestes t’ajuden a saber les mancances i ajudant-te a millorar.
Zabala diu:” las habilidades para aprender a aprender que son estrategias cognitivas nucleares de cualquier actuación competente: planificar, identificar, aplicar, controlar, evaluar y transferir”. (metacognició)
Tot nen, necessita desenvolupar les seves qualitats, uns seran més a través del dibuix, mentre que altres gaudirà llegint. Però el que si que hi ha que respectar són les persones tal i son.
Cadascú és el guia de la seva vida, segueix el teu propi camí. Tal i com reflexa, el vídeo del meu bloc.
Per a resumir , tot el contingut. Us deixo la següent imatge: il·lustra que la continuació del saber és infinit, mai s'esgota. És a dir, que tot parteix d'un inici que (fent referència a l' imatge) seria l'entrada a l'aigua, tot continua, tot fluctua a través de les onades, ( simbolitzen les dificultats) però gràcies a l'estabilitat (de què sabem nedar) aconseguim submergir-nos dins d'aquest món.
 |
| El mar ens relaxa. |
Fins a la setmana vinent.
Salutacions , Alicia.
