Setena setmana: Currículum?

Benvinguts i benvingudes al meu bloc una setmana més.

Avui tractaré d’un tema important i que molts de mestres no tenen en compte a l’hora de donar les classes: el currículum.

Com pot ser que un aspecte tant important com el currículum no el tinguem present? És una bona senyal? Està clar que no. El motiu? O tindria que dir millor els motius? A continuació us els explicaré.

Però per fer-ho retornaré a l’inici d’aquesta paraula.

La primera vegada que s’ utilitza va ser l’any 1918 per Bobbit en la seva obra anomenada així: El currículum.

Quin significat té aquesta paraula?. Doncs, és molt senzill és tracta de superar els problemes de la divisió que realitzà Gimeno Sacristán (1989). Aquestes problemes són els següents:

 1º - L’organització dels coneixements: això significa que el què aprenem prové únicament de les matèries que es dóna a classe ( a més, amb el llibre de text com a guia)

2º-  Objectius fixats pel sistema educatiu.

3º Per a ensenyar és necessari una metodologia, avaluar els continguts que donava el currículum.

Amb això vull dir que és el conjunt de coneixements o  intencions que els discents volen arribar a aconseguir al final d’un període de temps. Però per a realitzar un bon currículum és necessari un equilibri entre la pràctica i la teoria ( no pot haver molta de ninguna de les dos).

A més d’adoptar un model flexible: basat en prendre decisions com QUÈ, QUAN i COM ensenyar.

Penso que el currículum no ha de limitar la imaginació del mestre per  a realitzar la seva classe, però tampoc ha de ser una tortura pels nens que assisteixen a ella.

4º-Currículum com a solució de problemes.  Parla de l’equilibri que parlava més amunt.

Per tant, la solució de problemes ha de basar-se en partir de situacions de la vida real   

(tal  i com explicava Zabala en la conferència de fa dos setmanes).

La funció és aconseguir que els nens tal i com explica Nicanor Parra: “Cada unidad didáctica es un desafío intelectual sobre el cual los estudiantes tendrán que decidir en un sentido u otro.”.

I Serafi Antúnez diferencia tres vessants o corrents:

 La primera vessant: el currículum és el conjunt de coneixements que s’han de transmetre a l’alumnat. Aquestos són realitzats amb el suport del llibre de text. El qual si dic la veritat, el llibre no soluciona els problemes que tinguis sinó tot el contrari, els agrava. La solució és partir de la base del nen, i deixar que sigui ell el que “camini cap a la sortida”.

 La segona vessant: mentres que per uns altres el currículum és l’objectiu que l’alumne ha d’aconseguir mitjançant actituds i comportaments.

 La tercera vessant: és aquella concepció que considera que el currículum és tot allò que els alumnes realment aprenen a l’escola sense que el professor en tingui intencionalitat. Aquest procés l’anomenem currículum ocult.

A continuació us deix un document que parla sobre el currículum ocult.
http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO

És a dir són conductes que es realitzen sense adonar-se el mestre.
Segur que molts de vosaltres quan anàveu a l’escola un company vostre va apuntar-te a la pissarra perquè parlàveu. D’aquest tema tractava un vídeo anomenat “ El encargado”.

                                    

Les característiques del currículum són les següents:

      * Currículum  d’ única etapa.

Es basa amb un marc curricular únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de

suport necessàries. No adapta currículums especials.

* Currículum com a instrument de treball.

 Aquesta característica fa referència a fer servir el currículum per orientar-se en la pràctica educativa.

           

*  Currículum obert i flexible.

Anteriorment, el currículum era tancat, ja que s’establia els objectius venien fixat i no prestaven atenció a les necessitats dels mestres. 

Va ser amb l’ entrada de la LOGSE que es va donar compte de que és necessitava un canvi. I aquí va ser on es va mostrar: model més obert i flexible, en el qual ara ja no venen controlades per l’Administració educativa. És obert perquè el nivell de concreció del currículum és ampli perquè a que es completi a nivell de centre. És flexible perquè es pugui adaptar a qualsevol context educatiu. per què tal i com diu Joselu:

“No hay peor angustia que la de un profesor que sea esclavo de la realización del currículum marcado por la administración, realmente inabordable en la realidad educativa.

* Currículum descentralitzat.

Se li deixa al currículum autonomia per  a la seva gestió i desenvolupament.

* Currículum científic.

Basada en el constructivisme i en la investigació.

* Currículum sistèmic.

La modificació d’un element implica el canvi en un altre.

* Currículum basat amb una gran formació i professionalització docent.

Aquest és un dels grans reptes en l’educació.


http://es.scribd.com/doc/60101160/CURRICULO-REAL-Y-CURRICULO-OCULTO

El vídeo que us deixo a continuació parla del currículum i les seves característiques.

                                                   

Existeixen diferents nivells de concreció curricular  en l’Educació infantil. Reflexat en el llibre de Eulàlia Bassedas, Teresa  Huguet i Isabel Solé: Aprendre i ensenyar  a l’educació infantil:

-         El primer nivell de concreció, és el Disseny Curricular Base (DCB), a nivell autonòmic.

-         Un segon nivell de concreció, és la Concreció Curricular de Centre (CCC) i que se n’encarrega el centre educatiu. És tracta d’un projecte on es concreten les intencions de l’escola i el què, quan i com es vol ensenyar i avaluar.

-         Un tercer nivell de concreció, que és la Programació d’Aula (PA) i que realitza cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs.

És en el currículum a on planteja els continguts que s’han de donar durant el curs.

* Informacions que són objecte d’aprenentatge: com pugui ser: la lectura o l’escriptura.

* Aspectes que els alumnes hauran d’assimilar durant l’educació escolar (0-6 anys). és  a dir que quan hagin finalitzat aquesta etapa han d’haver obtingut un cert desenvolupament. (comunicació, escriptura...).

Els continguts serveix o ha de servir per  a :

-         Descobrir-se a si mateix (identitat): és important que els nens tenen una bona imatge de si mateixos; això ajuda a l’autonomia i l’autorealització personal.

-         Entorn: les relacions interpersonals de l’alumne ve molt relacionada amb identitat. Ja que es refereix a l’acceptació de l’individu en el medi (entorn) que l’envolta.

-         Llenguatge: és la base de la comunicació entre ésser vius. És necessària i molt important des de l’ inici de la vida d’una persona.

En resum, que el currículum, fins a l’actualitat només ha estat present per a què els mestres compleixen uns requisits. I que tal en veritat no serveix per a res, si no és ben aprofitat el temps.

Per a què serveix dónar molta matèria si ningú és capaç d’explicar-lo amb les seves pròpies paraules o li és útil per a la vida quotidiana?

La resposta és molt clara, per  a RES. Per tant, la millor solució és reduir la quantitat no la qualitat ( un dels objectius de la LOE).

 Perquè el currículum és “Miles de docentes en sus pequeñas aulas, durante cada mínima hora, hablando a la carrera para decenas de alumnos/as distintos/as, buscando recursos, probando, adaptando, y respetando… el mismo currículum para todos.” – Discentia.

No pot estar millor explicat, plantejar situacions a on es necessita qüestionar-se i una gran motivació tant per part de l’alumne com del que ensenya.

Si les institucions dediquessin  més atenció a aquest tema que vertaderament és preocupant, hauríem notat una gran evolució.

El currículum és tant important com un abraç quan estàs trist.

http://www.flickr.com/search/?l=cc&q=llenguatge                  

Esper que us hagi agradat.

Passeu una bona setmana.