Hola!
Aquestes dos últimes setmanes m’he adonat de la importància d’ ensenyar correctament a l’educació infantil. Si la setmana passada, tractava sobre el currículum, aquesta m’agradaria dedicar-la a l’educació infantil.
Tenint en compte la normativa vigent, la LOE podríem dividir l’educació infantil en dos cicles:
- El primer cicle: comença des dels tres mesos fins als tres anys:
Es centra principalment en les rutines (l' explicaré amb més detall més avall), de les relacions d’afecte, la comunicació, i l’atenció constant dels nens (com puguin ser els plors o els malestars) ,del joc (els nadons tenen la tendència a explorar el seu entorn i conèixer el que l’envolta, d’aquí la seva importància per al seu desenvolupament cognitiu i lingüístic) i de la ajuda entre la família i escola ( amb això vull dir que és necessari crear una relació mútua entre aquests dos grans nuclis molt importants). A més de ser necessari, que amb aquesta edat els/les educadors/es l’ajudin. Com pugui ser l’alimentació o la neteja.
- El segon cicle: comença des dels 3 fins als 6 anys.
Ja en el segon cicle, els nens comencen a ser més autònoms (és a dir ja no necessiten tanta ajuda dels pares) en hàbits com vestir-se, menjar, o la pròpia higiene. Començant a partir d’aquí una millora del llenguatge per a conèixer el medi que l’envolta. ( la curiositat d’aprendre sempre).
També, la LOE dóna una sèrie d’objectius que són vitals per al nen/a:
“L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en les nenes i els nens les capacitats que els permetin:
a) Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals.
d) Desenvolupar les seves capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el gest i el ritme.”.
Dels objectius em sorgeix una pregunta:
Realment s’intenta complir aquests objectius o formen part d’un món idealitzat?
Penso que totes els discents volen que els seus alumnes aprenguin el major possible, però el problema es troba quan “els capitans” (és a dir els mestres) no creen motivació en els que aprenen. Per tant, la mescla idònia és la que combina interactuació entre els nens i desenvolupar les seves qualitats.
A continuació us deixo un Photopeach que he realitzat. Esper que us agradi.
Educació infantil on PhotoPeach
Un llibre que explica molt bé l’educació infantil ( i que ja vaig parlar la setmana passada) és Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.
A continuació, parlaré dels criteris de l’actuació educativa. (aspectes que possibiliten una ensenyança de qualitat, un bon desenvolupament i aprenentatge dels alumnes).
- El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima.
Els nens són persones humanes i com tal tenen sentiments: ploren, s’alegren.... per aquest motiu, ja que l’escola serà com la segona “casa”. Encara que ells/elles sentin com si estiguessin en una espècie de presó, és a l’escola a on ensenyen els valors bàsics i
Aconseguir, doncs que els nens tingui una seguretat alta. Com s’aconsegueix això? Doncs, donant molt d’afecte i respectant en tot moment als alumnes. Reconeguin-te-li quan fa alguna cosa bé.
Això em recorda a Supernanny: a on una dona intentava solucionar les males conductes d’uns nens o nenes. Ella organitza una sèrie d’activitats i a mesura que les realitza correctament va donant-li recompenses.
- L’ensenyament com a activitat compartida.
Segons Aprendre i ensenyar a l’educació infantil: “ l’ensenyança és una activitat conjunta, que assegura que la criatura vaig coneixent i fent seu progressivament el món que l’envolta- amb els seus objectes i persones”
D’aquí la importància de l’autonomia i del desenvolupament propè (de Vigotski). El qual afirma que s’ha de partir de la base de l’alumnat.
Ensenyar com a activitat col·lectiva és una forma molt senzilla, en la qual els nens gaudeixen alhora que aprenen.
És aquí a on es compleixen els quatre pilars bàsics de Jacques Delors:
saber, saber fer, saber ser i saber conviure.
L’ed. Infantil ha de servir per a tota la vida, ja que és la base de tot l’aprenentatge. Ja que tot comença amb aquesta etapa, tant vital i important per als nens i nenes.
- Importància de l’aprenentatge significatiu i globalització.
Significa que l’aprenentatge ha de tenir relació amb la resta de matèries que es donen. I a partir d’una assignatura tingui la capacitat de desenvolupar un tema qualsevol.
http://www.flickr.com/photos/psychojoanes/1539588388/sizes/z/in/photostream/
 |
| Aprenentatge al llarg de la vida. |
- Potenciar l’atenció a la diversitat:
Totes les persones som úniques i diferents, per aquest motiu, és necessari, incidir en l’escola amb les persones que tenen dificultats: en quant a l’aprenentatge, per l’ idioma, per una discapacitat.
Penso que si una persona ja des de ben petita se l’ensenya a valorar a tots i totes per igual, se’n adonarà de la felicitat d’aquesta persona; i la sort que ha tingut per tenir a classe uns nens que l’ajuden molt.
- La importància de l’activitat lúdica:
El joc és la principal via d’aprenentatge i de diversió del nen. gràcies al joc el nen/a millora les seves qualitats cognitives, al mateix temps que està en contacte amb altres infants.
Me’n recordo quan tenia 6-7 i anava a l’escola. Un dia, la mestra ens va dir que teníem que realitzar un joc amb el material que tinguéssim per a casa. Al dia següent, jo i les meves companyes, en portarem molts: des de papers fins capses. Començarem a tallar les capses, unint-les amb els papers per després pintar-los. Quan acabarem l’activitat, varem passar un molt bon dia. En resum, aquell dia no l’oblidaré mai.
En l’actualitat, en el parvulari és realitzen múltiples activitats per a motivar els nens i nenes.
Podem diferenciar tres tipus de joc:
- Activitats presentades en forma de joc: solen ser jocs de llenguatge, de motricitat o cognitius.
- El joc pel joc.
- Les situacions de joc planificades: són aquelles en què existeix limitació de material, temps o espai (entre altres).
Els jocs poden ser activitats col·lectives, individuals o en petit grups (racons de joc o tallers).
En l’assignatura de Pensaments, nosaltres varem tenir que realitzar una entrevista a una mestra d’educació infantil sobre el joc. Jo vaig tenir la sort que a la que li vaig fer la coneixia perquè va donar classe a la meva escola. Us preguntareu per què contes això? Bé, la resposta és molt senzilla, els racons de joc. Amb això vull dir, què a l’escola a on ella treballa actualment ( m’ensenyà la classe per dins) està dividida per racons. Tenen un lloc per a la lectura, un altre per a la pissarra, la lectura, l’ordinador o pintar entre altres.
Arribat aquest punt, quasi tots en la nostra infància ens agradava poder jugar i riure amb les nostres joguines, al igual que mostrar-les i poder compartir-les. Esper que continuï estant així durant molt de temps.
- Instauració de les rutines:
Tal i com us havia promés a l’inici del bloc, parlaria de les rutines.
Les rutines són “activitats que es realitzen cada dia, de manera estable i normalment molt pautades”.
Són molt importants durant l’educació infantil (0-6) primer és una persona la que ajuda a l’infant a realitzar-les, però a poc és ell/a mateix a través de la seva actitud i predisposició les comença a fer.
Les rutines permeten un desenvolupar-se i aprendre en situacions com:
L’alimentació, la neteja, el descans, l’ordre de les pertinences o les situacions d’entrada i sortida ( col·locar la seva vestimenta, per exemple).
A continuació us deixaré un vídeo que explica les rutines en el qual s’explica “el orden de los factores SÍ altera el producto”...
Com a mestra d’infantil que seré, m’agradaria que els nens, trobin en l’escola una forma d’aprendre i de diversió no de sofriment i angunia.
Amb la situació que l’educació actual està sofrint val la pena arriscar-se per tenir la millor base possible. A més a més, cada pas, és significatiu per al futur i útil per a la resta de la vida. d’aquí la importància de l’aprenentatge significatiu.
Passeu una feliç setmana.
