Segona setmana.

Hola!.

Aquesta segona setmana, ha estat molt profitosa i elaborada. Començaré explicant el contrast entre l'escola actual coneguda amb el nom de constructivista (segle XXI)  i l'antiga com a industrialitzada (segle XIX).

Em centraré amb les diferències entre l’escola constructivista i l’escola industrialitzada.

Abans de començar amb les diferències faré una breu introducció del que és cada una i perquè aquest nom (esper que a mesura que aneu llegint os adoneu compte).

 Doncs, començaré per la més antiga o industrialitzada. Aquest nom ve donat per el mètode d’ensenyança que és el tradicional. Industria= màquines és a dir, què fan les màquines? Fer el que li manes és més o menys el que succeeix.

Mentre que per l’altra banda tenim la constructivista, tal i com indica el seu nom ajuda a la creació dels coneixements.

La funció de les dos escoles, són molt diferents, tal i com vaig explicar la setmana passada, l’antiga és la reproducció de l’ informació (instruir) que ve donada pel mestre ja que és l’únic que té coneixements.  L’actual, al adonar-se’n que l’alumne no és una tabula rassa. Sinó que és al contrari, és amb l’ajuda del mestre i de l’alumne que s’aconsegueix a l’objectiu de classe “perfecta”.La figura del mestre és molt important per a un nen, ja que és aquest (en l’actual)  dóna recursos als alumnes perquè aquestos siguin capaços d’aprendre per  a ells tot sols. Tal i com  Chomsky diu: " Ensenyar no s'ha de comparar a omplir una botella d'aigua sinó més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera. Al contrari que en l’actual, el mestre té una figura més autoritària, ja que exigeix més al alumnes ( fer de la forma que ell/a digui)”.

L’alumne és l’altre protagonista de la classe.  Tal i com diu la frase següent“Cada persona és un món” i per tant tots som diferents, aprenent a passes més grans o més petits segons cadascú. Tot això ve perquè en l’escola industrialitzada, tractaven a tots per iguals, i per tant no deixaven imaginació per a que l’ infant desenvolupes la seva creativitat. A continuació os deix un l’enllaç de Santos Guerra.

http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/2008/09/13/una-flor-roja-con-el-tallo-verde/ 

Tant l’actual com l’anterior tenen coneixements i el que necessiten és organitzar les seves idees i construir el nou coneixement. 

Cada peça representa un moment que he après.

Imatgede: http://www.flickr.comphotoscarmyarmyofme4657547742sizeszinphotostream

L’escola constructivista és capaç de comprendre, analitzar l’aprenentatge. El coneixement serà etern, és a dir útil per a tota la vida, el que significa que el nen/a serà autònom no necessitarà instruccions, com si es tractés d’un manual. “L’alumne és el vertader protagonista del seu aprenentatge”. A més, ara l’ús de les TIC té una gran avantatge per als centres escolars. És una eina que permet aprendre, interactuar i construir el seu coneixement.

 Parlant de les TIC es pot introduir els recursos que s’empren en cada una de les escoles.       

Amb aquesta paraula em refereix als materials. Suposo que sabeu els que corresponen a l’escola industrialitzada: els mapes, les fitxes, els globus terraquis  i el més important de tot els LLIBRES DE TEXT. La funció d’aquesta última és únicament “passiva” que l’alumne aprengui els continguts i fer un examen. Per això, podem dir que és el punt de partida i el l’arribada”. Utilitzar únicament aquest mètode, obliga a l’alumne a reproduir la informació donada,  en canvi de elaborar-la ell (l’alumne) mateix.  En l’actualitat s’intenta utilitzar uns altres recursos que es troben a l’abast de tots. Com pugui ser les TIC: “Tecnologia i metodologia” consisteix en que el mestre ajudi a l’alumne mentre s’utilitza les noves tecnologies.  Uns altres  utilització de diapositives, fer puzles o treballs. La funció és interactuar i complementar els materials amb els sentits.  

La manera d’avaluació  és diferent. Ja que tracta d’aconseguir tal i com afirma Santos Guerra a l'entrada del seu bloc d'aquesta setmana.  http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/:

“No se evalúa para estar entretenidos evaluando sino para poder diagnosticar con rigor lo que se hace y lo que consigue. Y, a través de un diálogo, sosegado y enriquecedor, mejorar la práctica educativa.”.  

Amb aquesta frase, he volgut resumir com era en l’escola industrialitzada, perquè el que no és vol aconseguir són màquines que obeeixin les ordres, sinó persones que siguin capaces de reflexionar per si mateixes. Per tant la funció en l’actualitat és aprendre, per això és necessari conèixer les deficiències i les diferents activitats que es poden dur a terme a l’aula.

Esper que amb la frase de Santos Guerra, i la meva hagueu entès la diferència.

A continuació, col·locaré una imatge que simbolitza voler anar més endavant, progressar intentant no veure les dificultats que suposa arribar al nostre objectiu.

Imatge de http://www.flickr.com/photos/bgcabestany/4988865753/sizes/z/in/photostream/

                                    

En quant l’ entreteniment, les activitats. L’ industrialitzada segueix la Llei de les Tres Unitats: tots realitzem el mateix amb el mateix material. Això produeix que el nen a mesura que es faci gran no sigui autònom (capaç de fer les coses per si mateix)i per tant l’aprenentatge és restrictiu i limitat. Al contrari que en la de creació del coneixement, romp amb aquesta llei, i proposa al mestre creativitat, beneficiant així a l’alumne a ser autònom i creatiu.

Per últim la distribució és molt diferent, antigament, els grups estaven dividits per edats, i els grups eren grans, lo que no facilitava als alumnes amb dificultats d’aprenentatge. En canvi, la finalitat actual és fer grups més petits, heterogenis. I separats per diversos criteris i nivells no únicament per edats.

Per últim, parlaré sobre Va de mestres (ja vaig esmentar alguna coseta, us deixaré aquí l'enllaç: http://aliciaprimercurs.blogspot.com/2011/10/presentacio.html) .  És el primer llibre,  el qual tenim que fer un treball consisteix en respondre les següents qüestions: Quin tipus de mestre vols ser? Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre? I quins reptes et planteges de tots els que l'educació del s. XXI ha d'aconseguir?.
Una vegada, estigui corregit el pujaré.
Gràcies per llegir la meva entrada.


Bona setmana a tots.

Alícia.

Opinio de l'entrada de Miguel Ángel Santos Guerra.

La distribució de l’espai i del temps és resumeix a únic i repetitiu. Amb aquesta definició l’única que pot ser és l’antiga. I pel contrari l’actual seria flexibilització d’horaris, diversos espais. Avui en dia, tenim un greu problema que és el següent: quant més amunt ens troben a l’hora d’estudiar ( és a dir, infantil, primària,secundària batxillerat) més tradicional és. I per tant és un aspecte important que cal modificar.
He llegit l'entrada del dia 15 d'octubre de Santos Guerra publicada en el seu bloc: El Adarve: http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/   ( per cert,és un dels blocs que he recomanat i què teniu al costat dret de la pàgina).


L'entrada d'aquesta setmana és titula "Diagnòstic inútil". Considero que té tota la raó, perquè els mètodes d'avaluació són els mateixos des de l'edat industrialitzada, que a l'actualitat. Però si han tants d'anys com és possible que continuem fent el mateix? Per contestar aquesta pregunta és necessari canviar la manera de donar les classes, és a dir d'instruir a formar persones. Realment a través de l'avaluació (exàmens, treballs) es veuen les mancances dels alumnes? Es possible que una mica si, però el que realment necessiten és saber en què hem fallat, donant-nos unes pautes,  que ens ajudin a corregir. Els nens, van a l'escola per aprendre, i millorar. No nomes per a escriure i plasmar-ho en un examen, a on ningú ens digui res més. Això a la llarga els perjudica.

Amb això, vull concloure que tots ens equivoquem, i que per tant necessitem l'ajuda de persones capaces d'explicar-nos el motiu de l'error.