Opinio de l'entrada de Miguel Ángel Santos Guerra.

La distribució de l’espai i del temps és resumeix a únic i repetitiu. Amb aquesta definició l’única que pot ser és l’antiga. I pel contrari l’actual seria flexibilització d’horaris, diversos espais. Avui en dia, tenim un greu problema que és el següent: quant més amunt ens troben a l’hora d’estudiar ( és a dir, infantil, primària,secundària batxillerat) més tradicional és. I per tant és un aspecte important que cal modificar.
He llegit l'entrada del dia 15 d'octubre de Santos Guerra publicada en el seu bloc: El Adarve: http://blogs.opinionmalaga.com/eladarve/   ( per cert,és un dels blocs que he recomanat i què teniu al costat dret de la pàgina).


L'entrada d'aquesta setmana és titula "Diagnòstic inútil". Considero que té tota la raó, perquè els mètodes d'avaluació són els mateixos des de l'edat industrialitzada, que a l'actualitat. Però si han tants d'anys com és possible que continuem fent el mateix? Per contestar aquesta pregunta és necessari canviar la manera de donar les classes, és a dir d'instruir a formar persones. Realment a través de l'avaluació (exàmens, treballs) es veuen les mancances dels alumnes? Es possible que una mica si, però el que realment necessiten és saber en què hem fallat, donant-nos unes pautes,  que ens ajudin a corregir. Els nens, van a l'escola per aprendre, i millorar. No nomes per a escriure i plasmar-ho en un examen, a on ningú ens digui res més. Això a la llarga els perjudica.

Amb això, vull concloure que tots ens equivoquem, i que per tant necessitem l'ajuda de persones capaces d'explicar-nos el motiu de l'error.