Bon dia a tots!
Començaré agraint a una persona amb el cor gegant, que es diu Michelle. Aquesta noia la conec des de fa poc més d’una setmana. Me la va presentar na Eva ja des del primer moment em va caure genial. La veritat és que no sabia que tingués un bloc, em va caure de sorpresa de forma molt agradable i em va sorprendre. Amb aquestes línies esper traspassar aquestes ganes per escriure a un bloc. Moltes gràcies de veritat, em sent molt feliç,un petonet molt gros per a Michi i per a tots vosaltres.
Al llarg d’aquestes cinc setmanes, he estat comentat sobre les competències. Avui la tractaré més a fons aquest aspecte, amb la conferència donada per Antoni Zabala a Eivissa. Us deix l'enllaç.http://aprep1.blogspot.com/search/label/Zabala
Tots sabem que aprendre és un aspecte a destacar des de l’ infància d’una persona. Per aquest motiu començaré, us posaré la definició de la RAE de la paraula aprendre: “Enseñar, transmitir unos conocimientos”. I aquesta altra “adquirir el conocimiento de algo por medio del estudio o de la experiencia.”. És a dir que podem aprendre sent nens o ensenyant (Mestre).
Però l’aprenentatge no és pot dur a terme de qualsevol manera. El motiu? Si als 3 anys que comencem l’escola aprenem a copiar, i estudiar tot del llibre, i no ho entenem realment no serveix per a res. La pregunta és allò que hem “estudiat” serà útil en un futur, sabrem com utilitzar l’aprenentatge en tots els àmbits de la vida?
Tot el que volem adquirir ha de servir per a la vida, és a dir a de ser competent, , Zabala ho expressa de la següent manera :
“Competència és la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses de manera eficaç en un context determinat. Sent necessari mobilitzar actituds, habilitats i coneixements al mateix temps de forma interrelacionada.”.
És a dir, que per a ser una persona competent, aplicarem els continguts estudiats, útils per a la vida.
Per aquest motiu, la formació d’aquests continguts és important que l’estudi no sigui propedèutic ( preparatori per al curs següent) sinó tot el contrari. La manera d’avaluar aquesta matèria és mitjançant un examen, el qual donen una nota.
Però és comparable un examen als continguts apresos?
Considero que amb aquest mecanisme (examen) obliguem a l’alumnat a aprendre de memòria, per tant l’aprenentatge no és realitza de manera competent.. El correcte seria tenir en compte les possibilitats de cada alumne (partint de la base que cada persona té un diferent a nivell d’adquisició). A més amb els coneixements podem arribar a formar bons ciutadans i ciutadanes, capaces d’assolir competències: continguts, fets, conceptes, procediments i actitud.
 | ||
| Decisió: ara o mai. |
Des de fa molt de temps, la funció de l’escola ha estat instruir. Però veient aquest objectiu i els resultats que dóna, per què algunes persones segueixen amb aquest mètode?
Pensem que així estam fent un favor als nens, però realment no és així. Acostumats a que el professor ens digui la seva opinió i que faci ell la feina. Quina motivació tenen aquestos nens?
Aixó em va fer recordar que quan era una nena. Un dia que estava a classe, estava fent una operació matemàtica, i el professor amb molta simpatia em va dir:
- Aquesta operació no és fa així.
- Doncs, com es fa?
- Així ( el professor em va fer l’operació sencera)
Amb aquesta anècdota, em vaig donar compte que no sabia com es feia l’operació perquè no em van ensenyar realment com es feia.
Després, abans de realitzar l’examen, el que vaig fer, va ser mirar els errors que vaig fer aquell dia ( cosa que per cert no trobava diferència amb el que jo havia realitzat) i aprendre de memòria tot, i vaig aprovar.
Parlant dels nens i la seva motivació, Santos Guerra en ¡Fuego, Fuego,!
explica que : “¿Qué tipo de actividades son las más frecuentes? No he visto que se utilicen con frecuencia tormentas de ideas, proyectos de visión futura, creación de proyectos, planificación de investigaciones, formulación de interrogantes… El corpus de conocimiento es tan grande que se dedica la mayor parte del tiempo a su transmisión, a su reproducción. Queda muy poco tiempo para la búsqueda, el cuestionamiento y la producción.”. És a dir que ell veu que l’escola no dóna solució a moltes qüestions del qual el nen té curiositat.
explica que : “¿Qué tipo de actividades son las más frecuentes? No he visto que se utilicen con frecuencia tormentas de ideas, proyectos de visión futura, creación de proyectos, planificación de investigaciones, formulación de interrogantes… El corpus de conocimiento es tan grande que se dedica la mayor parte del tiempo a su transmisión, a su reproducción. Queda muy poco tiempo para la búsqueda, el cuestionamiento y la producción.”. És a dir que ell veu que l’escola no dóna solució a moltes qüestions del qual el nen té curiositat.
Haig de dir que és en el recinte escolar a on tenim (els mestres) que ajudar-li ( no significa fer-los el treball) a ser competents.
Zabala identifica ser competent amb les potes d’una taula, és a dir que si una taula amb quatre potes, falta una d’elles ( és a dir coneixement, actitud, procediment, fets i conceptes) no és sosté i per tant no funciona.
A continuació us deixaré un vídeos que parla sobre competències de Francesc Imbernon de ARCE 2011. Esper que us agradi.
Les competències són aplicables a quatre dimensions de la vida.
- La dimensió social: consisteix en la participació d’un individu dins la societat, per tant és necessari que col·labori, entendre els valors de la vida. per això el nen ha de ser actiu, tenir una pròpia actitud i decidir per si mateix.
- La dimensió interpersonal: dóna la possibilitat al nen de poder estar en contacte amb més individus, afavorint una major senzillesa a l’hora d’entendre de manera més senzilla els continguts.
- La dimensió personal: l’objectiu és formar persones capaces de valdre’s per si mateixes,és a dir que tinguin una opinió pròpia. Intentant que aquesta persona tingui una autoestima alta.
- La dimensió professional: la missió principal és formar per a la professionalització (treball) de la persona. Per això és necessari saber l’actitud, quan aquesta no s’adequa al moment.
En la vida, tenim situacions difícils de resoldre hem d’ analitzar una situació complicada, per després poder extreure una solució( d’aquí l’ importància de ser competent). Això provoca que actuem d’una forma flexible i estratègica, és a dir adequant-nos al problema en qüestió.
Posaré dos exemples: primer el meu propi, i desprès el de Zabala.
Una persona s’apunta a classes de ball o de cant, per que aprengui és necessari que practiqui i que repeteixi.
Ara l’exemple donat per Zabala: en el que en una classe, els alumnes realitzen un examen de matemàtiques en que tenen que realitzar una multiplicació. De les persones que realitzen aquesta prova, quatre persones no la passen, el motiu és el següent.
- La primera d’elles, s’equivoca en la part conceptual (conceptes), és a dir, no entén que demana el problema, i per tant confon la possible solució i realitza una suma en canvi d’una multiplicació. La solució és ajudar-li a entendre l’error.
- La segona havia entès la multiplicació, però a l’hora de multiplicar s’havia equivocat, per tant és el fet el que falla en aquesta persona. La solució és memoritzar la solució.
- La tercera persona, realitza l’operació correctament, però escriu malament els nombres, és a dir té una equivocació en els procediments.
- I la quarta persona, l’equivocació ha estat en l’actitud, ja que no ha prestat atenció.
Amb això, vull dir que entendre el què s’ha donat a classe és molt important, el millor és anar practicant una miqueta cada dia. Evitant així l’acumulació de material per a l’últim dia.
La millor solució per aconseguir realitzar competències no és afegir contingut sinó modificar el mecanisme de les classes ( és a dir com és realitzen) aprofitant l’ interconnexió que hi ha entre les diferents matèries. Una és complementària a l’altra i aquesta a una altra, és a dir que per exemple llengua castellana, està relacionada amb literatura, i literatura amb història, entenent-se aquesta relació com enfocament globalitzador.
L’enfocament globalitzador parteix de la realitat, Zabala posa d’exemple de la repartició d’un tros de pastís, en la que primer de tot, necessitem la teoria, la base és a dir que saber és un pastís, per després conèixer els ingredients que utilitzarem per fer-lo i el procediment (les passes) que durem a terme.
Una vegada tenim el pastís fet, és hora d’aplicar els coneixements adquirits sobre, (en aquest cas) les matemàtiques. El motiu, és que anem a repartir els trossos de pastís, necessitant saber quantes persones són i els trossos que volem fer (aquí s’aplicaria la llei del mínim comú múltiple). D’aquí l’ importància que l’aprenentatge sigui funcional.
Al igual que donem importància al plantejament de problemes, també ho tenim que fer amb la resolució d’aquestos. Per a trobar solucions buscarem en projectes de treballs, recerques (cercadors, diccionaris) utilitzant la metodologia correcte en cada cas.
L’important de tot això no és arribar al final sinó fer el camí, anar avançant per un recorregut. El qual tu t’adonis que millores,i que realment estàs aprenent a ser competent.
Us posaré un exemple pràctic per a que l’entengueu. Una persona vol començar a fer ciclisme. Els primers dies, li costarà perquè no està acostumat al ritme que porten la resta. Però, a mesura que vas practicant vas creant el teu primer objectiu dins d’aquest món: arribar al nivell de la resta de ciclistes. T’esforces molt, fins que un dia arribes.com ara ja has aconseguit el primer objectiu, et proposes un més alt. L’actual és guanyar, practiques amb tota l’ il·lusió i a la primera no ho aconsegueixes.
Envers de estar trist, et dones compte del recorregut que has fet des del primer dia fins el dia avui. I clar, veus el camí que has fet, i t’alegres.
Està clar que tots voldríem guanyar, però no és possible. I no passa res, en la següent oportunitat demostres lo millor de tu, i ho pots aconseguir. Has tingut que fer un llarg camí, sí però sempre tens una meta més llunyana.
Us deix la cançó de Leona Lewis, què és molt alegre: Happy.
Passeu bona setmana.
