Tots junts: Models educatius.

Com s’ha concebut la imatge d’imatge de l’infant? En l’actualitat com es veu? Quina relació s’estableix entre la socialització primària (família) i l’infant? I entre l’infant i la societat?

Començaré amb la concepció que es té i que s’ha tingut de l’infant ho anat evolucionant amb el pas del temps. Si en el segle XV-XVIII, es considerava com adult, motiu pel qual es considerava que els nens i nens devien realitzar les mateixes funcions que aquestos (adults).

Mentre que en el segle XVIII-XX  és produí un canvi d’actitud respecte a la concepció dels infants, perquè s’incorporà el tema de l’educació. Per això, podem dir que era considerat com a fill-alumne ja no com a adult. 

És en segle XX quan l’infant ja és considerat com a subjecte social: el qual gaudeix de drets i necessitats (com l’habitatge, higiene, desig d’aprendre, la seguretat, la confiança, estimar, seguretat emocional i sobretot l’autonomia.

Jo jugo, tu em mires, jo aprenc tu m'alegres.

          

           

 http://www.flickr.com/photos/mordicuac/115897573/sizes/z/in/photostream/

En llibres com Loczy escoltar els infants i Altimir : Com escoltar els infants es tracta aquest últim terme. Són en aquestos a on he après que els infants necessiten límits. Segurament us preguntareu: A què t’estàs referint? Doncs, estic fent referint, a que ni una escassa ni un excés d’autonomia són beneficiosos per als nens. Sinó que ha de poder gaudir però amb limitacions.

Per lo que haureu pogut adonar, l’infant és un ser ple d’emocions, de ganes d’aprendre. 

És en aquest punt a on la família s’encarrega de la part més socioemocional del nen o de la nena. Si més no, és necessari saber escoltar els infants.

Ja que d’aquesta manera podem saber el que necessiten, fer-los sentir inclosos dins la societat i dins la família, per ser feliços, per jugar... En resum, són múltiples les raons per les quals necessitem fer-ho. D’aquesta manera, pensem en ell o en ella i li produïm una major satisfacció. 

Todo empieza en lo más mínimo: Placer de la Lectura

¿Por qué es importante la lectura y la escritura en los niños? ¿Van íntimamente ligados? Es importante la motivación tanto intrínseca como extrínseca?

Puedo decir que gracias a Placer de la lectura e el proceso de lectoescritura comienza desde la mínima reproducción. Anteriormente, realizar círculos para escribir una palabra, era considerado como error, como una equivocación.

Pero actualmente, se podría que esta afirmación es errónea.

http://www.flickr.com/photos/nijinzka/2710556189/sizes/z/in/photostream/

Además, con ella se adjunta la idea de que en cualquier momento se puede aprender: desde paseando por la calle (carteles, supermercados...) hasta leyendo libros o escribiendo delante de los hijos e hijas. Por lo que, no es relevante el momento en que el niño/niña aprenda. Ya que son éstos los que van recopilando continuamente información.

Cada niño tiene su ritmo de aprendizaje, por ello, es necesario motivarlos constantemente.

A continuación os dejaré una canción llamada Junto a tí.

Por otra parte, y no como hecho menos relevante, me parece interesante destacar los resultados de los informes PISA (es un método de evaluación a nivel mundial que tiene como objetivo comprobar el rendimiento de los alumnos en tres materias: lectura, matemáticas y ciencias). En el cual España obtiene una baja nota, por lo que se podría decir que la comprensión de textos es nuestra asignatura pendiente.

A continuación, os dejaré unas reseñas en las cuáles se muestra mi opinión ante este método y ante el llevado en Navarra.

Pisa y Navarra
Pisa y Navarra

Poco a poco verán que la palabra que creían compuesta de símbolos, estará formado por letras, sílabas…

En resumen, lo que más me ha aportado Placer de la Lectura, es porque profundiza en una parte tan esencial e importante como es la escritura y la lectura.

Cantem? Fonaments de l'Educació Musical

Una vegada finalitzat el primer curs, és hora de fer un primer balanç de l’aprenentatge significatiu d’algunes de les matèries donades i que han estat clau, per a nosaltres. Ja que som nosaltres les que decidim continuar aprenent i formant-nos com a persones i com a futures mestres.

Melodia,veu i cantar? És possible que per separat no us digui res, però is aquests termes es combinen la combinació és l’ésser humà. La polidesa de la nostra veu, la calidesa de la cançó i una tranquil·la melodia.

És molt possible que us esteu preguntant el motiu pel qual he decidit escriure sobre música. I la raó és ben senzilla, és una assignatura de la qual estic molt contenta d’haver realitzat: pels treballs, pel cant i per la dansa (com apreciareu més endavant).

Recordo que quan era més petita, em vaig apuntar a classes de cant a Cas Serres. Vaig començar amb molta il·lusió i motivació, però per diverses raons no vaig poder continuar cantant. Mai s’ha de perdre la il·lusió.

El curs que hem acabat de realitzar, l’havia començat i acabat amb satisfacció. Al llarg d’aquest hem pogut perfeccionar una miqueta la veu, alhora que es practicàvem alguna cançoneta.

L’activitat que més m’agradat (i suposo que moltes companyes de classe estaran d’acord) consistia en triar una melodia. En la qual s’havia de crear una nova lletra i combinar-la amb una coreografia o ball.  A continuació us deixaré el vídeo. Espero que el disfruteu tant com ho varem fer les meves companyes i jo. 

En resum, Fonaments de l’Educació Musical: Vocal, Auditiva i Rítmica, m’ha ajudat a donar-me idees de com utilitzar la Música per als nens i nenes, de manera que tots aprenguin i gaudeixen.

Salutacions,

                                                      Alicia.

Aprenem amb els infants: Pensaments i Contextos Educatius

Pensaments i Contextos Educatius Contemporanis ens ha endinsat dins del context de l’infant.

Amb això m’estic referint a l’educació de l’infant. Quan es parla d’educació, la podem classificar en tres tipus.

El primer és l’educació formal (o sigui la família). Aquesta és la que dóna les bases de la vida a l’infant, l’encarregada d’uns dels pilars més importants: la criança i dels seus vincles afectius, mentals i cognitius.

A continuació us deixaré un vídeo de Aldeas Infantiles, les quals mostra l’opinió de nens i nenes de diferents països explicant el que entenen per família. Per a mi, ha estat un vídeo emotiu, ja que des de l’inici (el primer nen), ja entén “para mí la familia significa estar en las buenas y en las malas”. I ja com a reflexió, és cruel pensar que molts de nens i nenes en el món no tenen família qui cuidi d’elles. 

En segon lloc, trobem l’educació no formal coneguda també com aquelles activitats d’aprenentatge que es genera fora de l’àmbit escolar. Per a que l’entengueu us donaré un exemple, el ballet, viatges d'estudis, viatges culturals o anar a classes d'informàtica. 

Aquest tipus d’educació implica la socialització, relacionar-se amb la resta d’individus, sense cap tipus de discriminació (per raons de sexe, de color, de raça, entre altres). En resum, el que vull donar a entendre és que tots som iguals. Lo mateix succeeix amb els infants, els quals s’han de donar molt d’amor, d’afecte. Així com també tenir els mateixos drets i oportunitats per a viure.

Ara que parlo de drets, m’agradaria fer una breu menció a les lleis . Són importants per poder veure la evolució que s’ha portat a terme des de la redacció de la primera llei (Llei Moyano) fins l’actual (LOE). En l’actual, es produeix un major interès en la diversitat i en els nens amb necessitats especials educatives (NEE).

I per últim trobem l’educació informal o la relacionada amb els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, premsa o Internet). Aquesta té un gran poder de difusió i de convicció d’un gran nombre d’idees (errònies o vertaderes) que poden influir a nivell mundial.

Per aquest motiu, ja que aquesta Pensaments tracta més a fons l’infant, m’agradaria recordar el que deia Montessori “els infants són com esponges”. És a dir, que els nens i nenes son capaços d’absorbir informació de tots els mitjans que l’envolta (des del més proper) com puguin ser: els sentits, dels actes dels pares, de la seva intuïció, entre altres.

Aprenem i aprenem!

http://www.flickr.com/photos/elilemie/3671354604/sizes/z/in/photostream/

I per últim, m’agradaria acabar amb una frase:

“ Tot el que som, ho hem anat recopilant al llarg de la vida: aprenent dels errors i cresquent amb les bones experiències·”.

Moltes gràcies i fins la pròxima entrada.


Salutacions

Alicia.

 

L'educació continua...

Bon dia a tots i  a totes!.

Arriba l’hora de finalitzar aquest bloc de l’assignatura de Bases didàctiques i Disseny Curricular. Al llarg d’aquestos mesos, m’he adonat que necessitem un canvi, una evolució.

Al principi, quan jo anava a escola (inclòs batxillerat), seguia el model tradicional: el basat en la utilització de llibre i paper. En aquest moment, no es potenciava la creativitat del nen, és a dir ell/a no era el vertader protagonista del seu propi aprenentatge, sinó que ho era el mestre. Qui realitzava una feina  era el docent no el discent. Mentre que l’objectiu actual, és o ha de ser tot el contrari. És aconseguir desenvolupar les potencialitats i aprenentatge partint de situacions reals conflictives, les quals requereixen una actuació per part de l’alumne.

A continuació, veureu com gràcies a la utilització de les TIC, les meves companyes i jo hem aconseguit ampliar el nostre entorn d’aprenentatge ( PLE).

A l’inici, utilitzaven les següents eines, tant al món personal ( és a dir el presencial) i el món virtual ( a través de les xarxes tecnològiques). 

 I després, l’hem aconseguit ampliar. Gràcies a la utilització d'eines com Cmap tools, Flickr, Photopeach o Scribd entre altres. 

 

Estic sorpresa de la quantitat d’eines que he utilitzat i tot gràcies a la tecnologia.  Moltes gràcies tecnologia!.

Vivint en un món en que la tecnologia és molt important. Tant per a comunicar-se com per a cercar informació. Per tant, ja que podem gaudir d’aquestes, en el meu perfil docent m’agradaria ensenyar als nens la utilització d’aquestes eines. Però, que sempre ho realitzin amb interès i motivació. Considerant, l’esmentat anteriorment ( és a dir interès i motivació) la base de tot aprenentatge. 

A més, a més, m’agradaria dir perquè m’ha servit la construcció d’un portafoli electrònic. Abans d’iniciar el curs, no sabia que aniríem a escriure i aprendre a la mateixa hora. Resultava impossible de comprendre-ho. Però, poc a poc, i amb la pràctica, he arribat a la conclusió que escrivint, expressant allò que dus dins, és una manera de alliberar els nostres pensaments i sensacions. Cada copi gràcies a que anava llegint a uns altres mestres com puguin ser Santos Guerra, Isabel Ruiz o Pedro Villarrubia, reforçava el que ja havia assolit.

Per tant, la tecnologia ha estat molt important per continuar aprenent i aconseguir un aprenentatge significatiu. 

Jo tinc clar, que amb els futurs alumnes, deixaré al nen que elabori les seves feines, sent només un guia o un suport. Mai, com una persona que no permeti als infants desenvolupar la seva creativitat i imaginació. Per això, realitzaré una combinació entre la tecnologia (món virtual) i el món presencial.

Per últim, us he deixat un vídeo en el que les meves companyes: Arantxa, Carolina, Eva, Ana i jo esmentem com ha evolucionat el món que ens envolta.

Esper que us agradi.