Aquesta setmana, m’agradaria donar les gràcies des del cor al projecte Kuentalibros pels ànims que ens han mostrat a totes les companyes d’Educació Infantil. Després d’haver penjat els nostres treballs en aquesta pàgina.
A continuació us deix l’enllaç dels nostres treballs.
Per qui no el conegui, es tracta d’una pàgina a on anima a llegir a tots els participants: tant sigui petits, adults o gent major.
El millor que pots fer des de que els nens són petits és fomentar la lectura. Molts sabreu que els nens solen imitar les conductes de les persones dels qui l’envolten.
El vídeo demostra que quan llegim un llibre “los lectores no somos los mismos”. Vol dir que llegint aprenem, i coneixem nous punts de vista que d’una altra forma no l’ haguéssim pogut conèixer.
No hi ha res més meravellós que poder veure el somriure o les paraules emotives d’un nen al que un llibre l’ha provocat un sentiment molt profund, inexplicable, senzillament únic.
Aquesta felicitat és la que realment sento després d’aquestes cinc setmanes, en les que junt amb les meves companyes, hem experimentat un mont d’emocions.
Per començar una nova porta que és el bloc, a través del qual estic gaudint i sobretot aprenent a poder expressar la meva opinió. Cosa que per a mi és molt important. poc temps després varem realitzar un vídeo (el qual està en el meu portafoli ).Al veure la feina que havíem fet em va aportar una felicitat gegantina, al mateix temps, que m’adonava del significat de progrés:era qüestió de dedicar-li temps.
A la setmana següent, vaig penjar el meu treball del llibre Va de mestres. Va ser a partir d’aquesta publicació que tot va tenir més sentit per a mi, tenir tantes eines i veure que la gent s’alegra veient el teu bon resultat és molt commovedor per a qualsevol persona.
Sobretot a Kuentalibros.
També haig de donar el meu agraïment, per la feina duta a terme per la meva professora Gemma Tur Ferrer, per donar-nos l’oportunitat de poder gaudir de l’experiència de sentir-se especial, després de realitzar una gran feina.
Per aquest motiu, és important no deixar mai de lluitar, de donar-se per vençut tal i com diu Luis Fonsi en la seva cançó.
Al final tot té la seva recompensa. Saps valorar l’esforç que has tingut que fer per aconseguir l’objectiu que et marques. A mesura que vas millorant, et poses metes més altes.
“Lluitar, no val diners, però si que porta moltes alegries”.
La següent imatge il·lustra, la felicitat de tenir algú a qui agafar-se, i tenir com a guia.
http://www.flickr.com/photos/ferran-jorda/4460510626/sizes/z/in/photostream/ |
Passeu una feliç setmana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario